Revision 9957607 of "Joan Massià i Prats" on cawiki

[[Fitxer:Violin Vuillaume.jpg|thumb|260px|dreta| Violí; instrument amb el qual Joan Massià fou un virtuós]]
'''Joan Massià i Prats''' ([[Barcelona]], [[Catalunya]], [[14 de febrer]] de [[1890]] - [[11 de juny]] de [[1969]]) fou un compositor i violinista català.<ref>{{GEC|0041203}}</ref>

== Primers estudis ==
Començà els seus primers estudis de música amb la seva mare i es manifestà la seva extraordinària precocitat dant una audició pública al piano als set anys. Als onze anys començà l'estudi del violí i l'any següent ja assolí un notable èxit com a concertista.
Després es traslladà a [[Brussel·les]] i ingressà en el [[Conservatori]], on feu estudis i assolí les més altes recompenses, entre elles el premi [[Van Hal]]. De retorn a Barcelona, el [[1906]], donà un memorable concert amb l'Orquestra Simfònica, dirigida pel mestre [[Lamote de Grignon]], i seguidament una serie a [[Espanya]] i a l'estranger [[França]], [[Suïssa]], [[Bèlgica]], [[Luxemburg]] amb gran èxit de públic i de premsa.

== Plenitud artística ==
Sol·licitat el [[1911]] per l'[[Orfeó Català]], col·laborà en els grans festivals [[Bach]]. El [[1918]] fundà un quartet de corda amb el violinista [[Alfred Quer]], i el viola [[José Garangon]] i el violoncel·lista [[Gaspar Cassadó]], que donà varis concerts, 
el que donava anualment un concert en la sala barcelonina [[Casal del Metge]] i que foren altres tants èxits. Continuant la seva carrera de concertista, donà altres notables audicions en importants agrupacions artístiques, entre elles la ''Société Bach'', de Brussel·les; la ''Grande Harmonie'', d'[[Anvers]], i a [[París]], junt amb el pianista [[Ricard Viñes]].

El [[1924]] la pianista [[Blanca Selva i Henry]], després d'un concert en el que interpretaren una sonata de [[Beethoven]], apreciant l'extraordinària unitat d'expressió assolida amb la interpretació musical, proposà a Massià associar-se amb ella per donar concerts i per l'ensenyança musical. A partir d'aquesta data és extraordinari el nombre de concerts donats per ambdós artistes a [[Espanya]] i l'estranger, que constituïren una serie ininterrompuda d'èxits i feren considerar als dos concertistes com admirables intèrprets de Bach i de Beethoven, especialment. 

A Barcelona, durant la temporada de [[1926]]-[[1927]], en què es celebrà el centenari de la mort de Beethoven, donaren ambdós artistes 17 audicions consagrades exclusivament a la seva música. 

Es casà amb la pianista [[Maria Carbonell i Mumbrú|Maria Carbonell]], col·laboradora seva i ex deixeble també de Blanca Selva i Henry. Últimament era catedràtic de [[música de cambra]] al [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona|Conservatori Superior de Música de Barcelona]]. Fou professor i un dels fundadors de l'Acadèmia de Música de Barcelona. 

Entre els seus deixebles més brillants s'ha de citar als violinistes [[Xavier Turull]], [[Jaume Llecha]], [[Montserrat Cervera]], [[Gonçal Comellas]], els germans Claret i [[Santiago Cervera]].

== Composicions ==
Va composà diverses obres:
* ''Notes d'estiu''
* ''Preludi arcàic''
* ''Dansa catalana''
* ''Ocell de pedra''
* ''Libèl·lula''
* ''Peces per a quartet i orquestrals''

== Referències ==
{{Referències}}
{{MR}}
* ''Suplement [[1969]]-[[1970]], Pàg. 224 de l'Enciclopèdia Espasa'' (ISBN 84-239-4599-5)
* ''Apèndix nª. 7. pàg. 114, de l'Enciclopèdia Espasa'' (ISBN 84-239-4577-4)

{{ORDENA:Massia Prats, Joan}}
[[Categoria:Violinistes barcelonins]]
[[Categoria:Compositors catalans del segle XX]]
[[Categoria:Compositors barcelonins]]

[[en:Joan Massià]]
[[fr:Joan Massià]]
[[ru:Массиа-и-Пратс, Жоан]]