Difference between revisions 41009 and 44599 on cawikiquote

{{Millores múltiples|introducció=gener 2014|falten referències=gener 2014|}}
* En eixa cara tan fina i eixe monto tan tou, tens mes medra a la figa que pot arrastrar un bou.
* Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen.
* Li ha caigut la llonganissa a la cendra : Quan algú s'ha endut una desil·lusió.
* M'ha enganyat com un caragol : Fent referència al procés que es segueix per aconseguir que els caragols traguen la molla i poder-los coure.
* Aüssades 
* Mamar-se un bon verd : Viure be, tenir una vida sense massa treball ni complicacions.
* Ser de l'any de la picor : Ser molt antic.
* Menjar cervellets de canari : Ser molt melindrós a l'hora de menjar.
* Estar atovat : Estar embajanit, en Castelló i la Ribera dirien mec, possiblement deu venir del verb tou. Al nord de la Ribera Alta es diu "adobat".
* Com més sucre més dolç.
* Ser de soca-rel.
* Ser vexo.
* Ser un borinot.
* Alça el rabo, perdigot.
* La figa de ta mare (de ta tia, de ta uela).
* La figa li fa palmes.
* Anar a fer la mà.
* Ah! Redéu.
* Xe.
* Xe, que bo!
* Xe quina fam.
* Tenir poca espenta.
* Faltar-li un regó.
* Tira-li.
* A manta.
* A estall.
* Una gota.
* Ara va de bo.
* La tia figa.
* Mare de Déu Senyor.
* Dos dones i un pato, mercat.
* Escampar a córrer / Amollar a córrer
* Fer malíccia.
* Fer ois.
* Deixa't estar de romanços. 
* Ser més puta que les gallines.
* A l'estiu, tot el món viu.
* Arre mosca a [''el poble del costat''] : Expressió per espantar les mosques apegaloses que molesten els dies d'estiu.
* Eixa haca, uo! : Per fer parar les haques quan estan revoltades.
* Fer tenca : Ficar el peu en un toll.
* Ser del temps de Maria Cristina : Ser molt antic.
* Vés i gita't.
* Vés i renta't.
* Vés a pastar fang.
* Vés a fer la mà.
* Fer la punyeta: molestar, emprenyar.
* Venir el moro Mussa. : Expressió per a esglaiar als xiquets quant no es porten bé (''Que ve el moro Mussa!!!'').
* Tenir arrancar de rocí i parar de burro. : Tenir molt de coratge en principi per penedir-se després i no anar avant.
* Bona vista vejam, figues en agost! : Quan tardes molt a veure a algú, li dius això.
* Anar com cagalló per sèquia. : Sentir-se desgraciat o fastiguejat, no poder fer res per canviar una situació penosa.
* Saber més que Sagasta : Ser espavilat.
* Acabar com el ball de Torrent: aquesta i les següents volen dir que un acte, una festa o una celebració ha acabat malament.
* Acabar com la dansa d'Alborache.
* Acabar com el rosari de l'aurora. 
* Com més sucre més dolç : Com més millor.
* Fer fugina : Fer campana, no anar a classe.
* Ser més roí que la tenca en suc : Ser dolent o roí.
* Ser més burro que tacó.
* No parar en torreta : No parar quiet. 
* Divendres, faves tendres.
* Ser més [[vellesa|vell]] que el cul de morter: Ser antic.
* Ser del temps de les xapes : Ser molt antic (les xapes eren plats fets de metalls o llandes).
* Ser regador de camps xicotets : Agradar-li molt algú les femelles.
* Quina vaina! : Expressió que es fa servir quan esdevé alguna cosa inesperada i negativa (''quina vaina m'ha passat!'').
* A redell/redéu: Mateixa significat que l'expressió anterior "quina vaina",no obstant, no sempre amb valor negatiu.
* Ser un volantiner : Ser [[persona]]de mala vida, que li agrada molt la festa.
* Escampar el poll : Anar-se'n d'un lloc.
* Dos (o tres) pal sac... i el sac en terra; que entre més d'un no són capaços de fer un treball senzill.
* On Crist va perdre el barret.
* Torrent, bon poble però mala gent.   
* Debades van els frares a cabotades: no es fa res per res.
* Peguen els burros cabotades: Expressió de la Ribera Alta.
* Fer noiets: fer fugina.
* Este xic et xucla per un garró.
* Que t'ha paregut, forellut [morrut/panxut]? : Expressió que s'usa per a matisar algun fet que resulta insòlit o sorprenent.
* Quasi res porta el diari! : Ídem.
* Veges tu si la cansalada és de pollastre! : Ídem
* Estic més fart de tu que Mahoma de la cansalada! : Expressa irritació cap a una [[persona]]  que repeteix una actitud emprenyadora.
* Estar més fart d'algú (o d'alguna cosa) que de menjar coses bones. Semblant a l'anterior.
* Anar (a un lloc) com els moros a missa. És a dir, fer una cosa o anar a un lloc sense ganes, per exemple, posar-se a treballar després de dinar en estiu.
* Valencians i catalans, cosins germans.
* D'a xavo.
* Déu vos guard.
* Gota a gota s'aplena la bóta : quan algú diu que res del que faig no val per a res, especialment en política o actuacions socials, o quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar (''mira, sóc una [[persona]]tranquil·la i no m'agrada enfadar-me, però gota a gota s'aplena la bota''). Es l'equivalent que es diu a Catalunya "''de mica en mica s'omple la pica''".
* Tenir mala peça al teler : Ser una mala persona, o una mala opció triada. 
* Fer un pensament : Decidir-se a moure's.
* Tira, peixet! : Quan alguna cosa sorprèn per a bé. 
* Ser més viu que la tinya! : Quan un xiquet és molt mogut i no para quiet.
* Posar el cap com un tabal : calfar el cap.
* Ca, tu! : Equivalent a l'expressió de "''vinga ja!''", quan no es creu alguna cosa.
* Un ca és un gos : És la resposta quan algú diu "ca tu!", per a reafirmar-se de quelcom. 
* Les borumballes, a les falles! : S'utilitza per dir-li a algú que deixe de fer escarafalls, que no cal posar-se en pla energúmen, de l'estil de "''fa un gra massa''".
* De forment ni un gra : Que no hi ha consistència o quelcom darrere d'una cosa. Per ex. "''De forment no ferem ni un gra''".
* Qui guisa dolç, guisa "pa" molts, qui guisa salat sempre guisarà "pal" gat.
* Ser un ninot.
* Fer cara de pomes agres.
* Estar bufat : Estar ebri, estar borratxo.
* Estar gat: Ídem.
* Entre col i col, lletuga.
* Ser de la corda : Tenir les mateixes afinitats, intel·lectuals, esportives, polítiques, etc.
* És més lent que Buqué : Ser molt lent.
* És més tranquil que una caguerada : Ser massa tranquil.
* Anar xafant ous : Anar sense gaire presses, amb molt d'espai.
* Estar al mig com el dijous : Fer la guitza.
* Tenir llana : Tenir sort.
* Ja no hi deuen quedar ni els óssos : Per a referir-se a algú que s'ha mort fa molt de temps.
* Anar tirant: Anar fent.
* Anar tirant el lleu : Estar extenuat, molt cansat.
* Ser un/una xic/xica molt templat/ada : guapo i/o espavilat.
* Tenir una llossa travessada : Ser molt mandrós.
* Tenir més sort que els penjats : Ser afortunat.
* Fer una becadeta: Fer una becaina, fer la migdiada.
* Pegar la cabotada : donar la conformitat d'un tracte comercial.
* Ser una caguerada de bou : Que alguna cosa no val molt, que no és atractiva.
* Ser o estar més valent que les pessetes : Una [[persona]]  que no s'avergonyeix de res.
* No pegar ni brot : Ser mandrós.
* No dir ni mu.
* Marcar el tall : Saber per on s'ha deixat la feina algú, per quan hi torna a manpendre.
* Anar xafant guaret : Caminar malament, com si s'anara xafant la terra solta recent treballada.
* Estar torrant coca : Estar dormint.
* Fer el gos.
* Fer una becadeta: Fer una becaina, fer la migdiada.
* No digueu blat fins que no siga al sac i ben lligat : No avançar els esdeveniments abans que hi tinguen lloc.
* Ser el tio més fava que la terra manté : Ser molt fava.
* Ser més rara que una nit de trons : Ser molt rara.
* Els diners i els collons són per a les ocasions: no cal balafiar ni ser massa atrevit posant-se en perill.
* Ser un cafre.
* Nadar i guardar la roba.
* [[Catalunya|Català]], si no te l'ha fet, te la farà.
* Valencià i home de bé, no pot ser.
* Esbandir la bufa(o el collar): Equivalent a anar-se'n a fer la mà.
* Anar a la capta: Estar a l'aguait.
* Les torres altes cauran i les baixes creixeran: els últims seran els primers.
* No eixir de pà i peixet : Fer sempre el mateix, no eixir de la rutina.
* Estar en punta; estar barallades dues [[persona|persones]] entre si.
* Estar fet un vint-i-cinc : estar molt enfadada una [[persona]].
* Caldera vella, bony o forat : Es diu per justificar les xacres de les [[persona|persones]] majors.
* Fer barcella : Parlar entre elles dues o més [[persona|persones]].
* Ser l'últim pet de l'orgue : No comptar per a res, no ser important.
* Fer eixir els cabells verds : Fer enervar una [[persona]].
* Fer una botifarra dues [[persona|persones]] : Entaular molta amistat entre elles.
* Tenir més por que un gitano : Tenir molta por.
* Pel cap o per la pota tot explota : Espatllar alguna cosa bé per obsessionar-se o bé per impulsivitat.
* Jugar amb val i ratlla i la pilota encalada : Tenir-ho tot en contra.
* Anar a tota birolla : Anar molt de pressa.
* Anar a bacs: Anar per terra (emprat sobretot per referir-se a riure molt - ex: quan contà l'acudit jo anava a bacs).
* Ser més de poble que els garbullers: Ser molt vilatà.
* No baixar del burro: No reconèixer l'error, seguir amb la conducta equivocada.
* No tenir trellat: No tenir sentit, estar boig.
* Ser més curt que meló: Ser molt curt d'enteniment.
* Fer la mà: Destorbar, molestar, emprenyar, atabalar.
* Estar a fer la mà: Estar molt lluny.
* En agost figues i most.
* La mare que va.
* Salut i força al canut. 
* Recontrafotre.
* Amagueu les carteres.
* Cap de suro.
* Animal de séquia.
* Bufar en caldo gelat.
* Au.
* Pegar un esclafit.
* La mare que et va parir.
* Qui t'ha parit que t'aguante.
* A juliol la cistella al mallol: Ja es pot agafar algun granet de raïm.
* A abril cada gota val per mil: en abril hi ha pluges abundants.
* A juny la corbella al puny: juny és temps de sega.
* Pegar més voltes que un dolçainer: fer molt de camí.
* En febrer ja té flor l’ametler.
* Les gallines de gener a pondre al paller.
* A maig vés com vas: Vol dir que no et lleves encara roba d'hivern.
* Vés a pondre! / Que vaja a pondre! : equivalent al ves a pastar fang o "deixa'm en pau".
* Dir foc i flama d'algú: dir coses lletges, criticar aferrissadament.
* Home net, home quet: [[persona]]sense diners no va enlloc.
* A Onda, la clau ben fonda.
* Ser un cap volat: Fer coses sense trellat.
* (Ser quelcom) mel: En menjar, clguna cosa bona
* Si en Falles no folles, en pascues no falles.
* No traure's la pasta dels dits.
* Anar com cagalló per cequia
* Estira mes un pel de figa que una maroma de barco
* De fang i pallús, molt fragil
* Torna-li la trompa al chic: ser un cabut
{{Dites}}

[[Categoria:Dites per regió]]