[[:w:Manuel Ainaud i Sánchez]]
* Manuel Ainaud (citat per [[Alexandre Galí]]): "Una de les causes que ofereix més benefici al nen és l'absoluta confiança entre professors i alumnes. Aquesta agradable vida en comú, a classe, als menjars, als seus jocs, dóna al professor una posició immillorable respecte als alumnes.". "Avui dia, hem de cuidar de la cultura de les democràcies i de la seva formació moral amb la mateixa forma (...) com en altres èpoques es cuidaven de l'educació dels prínceps..."
* Manuel Ainaud tenia com a objectiu: "Fer possible un país educat en la llibertat i la responsabilitat, conscient dels seus drets i dels seus deures".
* [[Pau Vila]]: "Cal que Barcelona ho sàpiga: ha mort un home que li ha ofrenat, en persistent sacrifici, els millors anys de la seva vida".
* [[La Vanguardia]], 29 i 30 de desembre de 1932. "Fallecimiento de don Manuel Aynaud. Después de larga y penosa enfermedad que exigió una delicada intervención quirúrgica, ayer mañana falleció en nuestra ciudad el asesor técnico y jefe del Negociado municipal de Cultura del Ayuntamiento, don Manuel Aynaud. Persona competísima e inteligente, el señor Aynaud fue el verdadero artífice de la gran labor cultural desarrollada en Barcelona por diversos Ayuntamientos. Era, además, miembro del Consejo de Instrucción pública de la República, cargo para el que fue designado poco després de instaurado el nuevo régimen. Gozaba de gran prestigio y solvencia en materia docente, y era muy estimado por su seriedad y trato caballeroso. Su muerte ha sido muy sentida. D. E. P. y reciban sus familiares la expresión de nuestro pésame." "El entierro del señor Ainaud. Ayer mañana se celebró el entierro del que fue Asesor Técnico de la Comisión de Cultura del Ayuntamiento don Manuel Ainaud. Presidieron el acto el Consejero de Justicia señor Comas, en representación del Presidente de la Generalidad de Cataluña; el alcalde accidental señor Ventos, ei consejero de Cultura de la Generalidad, señor Gassol; el rector de la Universidad, señor Serra Hunter; el hijo y los hermanos del finado y el Presidente de la Comisión de Cultura del Ayuntamiento y teniente de alcalde señor Vilalta. Figuraban en la comitiva, entre otros, los tenientes alcaldes señores Duran y Guardia, Escofet, Pía, Ventalló y Jové, los concejales del Ayuntamiento señor Tenas; el jefe del Negociado Administrativo Municipal de Cultura, señor Serraclara; el director de Museos, señor [[Joaquim Folch i Torres]]; el director de la Banda Municipal, señor Lamotte de Grignon; el director del Archivo Histórico de la Ciudad, señor Duran Sanpere; los funcionarios de la Asesoría Técnica de Cultura, señores Jori i Martorell, el jefe de la Guardia Urbana y Ceremonial señor Ribé y oficiales de dicha oficina señores Puigdomenech y Oller. En el cementerio, el concejal señor Pellicena, en nombre del Ayuntamiento, pronunció breves palabras enalteciendo las cualidades del finado."
* [[La Vanguardia]], 9 de novembre de 1930. "Al acuerdo del Ayuntamiento de la dictadura, destituyendo á don Manuel Ainaud del cargo de jefe de la asesorería técnica de la comisión municipal de Cultura, presentó oportunamente el interesado el covrespondiente recurso, y el tribunal contencioso administrativo ha comunicado oficialmente al Ayuntamiento la sentencia que ha sido firmada, anulando el mencionado acuerdo y, en consecuencia reponiendo a don Manuel Ainaud en su cargo de jefe de la asesorería técnica; cargo que actualmente desempeña, por haber sido designado para ocupar este puesto por acuerdo del actual Ayuntamiento, a los pocos días de haberse constituido."
* [[Ramón Menéndez Pidal]]. [[El Sol]], 6 de setembre de 1931. "Mi último artículo en EL SOL nos ha proporcionado dos encuentros con distinguidos catalanes. Uno de ellos amistoso y muy satisfactorio: la visita de D. Joaquín Xiráu y de D. Manuel Ainaud, con quienes no sólo es fácil entenderse, sino muy grato y útil, dada su altura de miras, su deseo de equidad y acierto en lo presente y en lo por venir."
* [[Sempronio]], "La quitxalla al mar" (Revista Club, del RACC, juliol-agost 1980). "Un dels cervells, gairebé el motor d'aquest transcendental capgirament escolar barceloní, fou el pedagog Manuel Ainaud i Sánchez, designat assessor tècnic de la Comissió de Cultura. Havia començat la vida dibuixant i pintant, i fent de mestre de dibuix en algunes escoles. Però, neguitejat per l'ensenyament en general, no trigà a dirigir totalment una escola, el Col·legi Mont d'Or, i, després, des de la presidència de l'Ateneu Enciclopèdic popular, menà una intensa campanya pro-escoles noves, prodigant-se personalment i inspirant campanyes de premsa, conferències, mobilitzacions populars, etc."
* [[Pere Vergés]], "La República d'Infants de Vilamar": "...va ser una obra magna, resultat d'una improvisació increïble. A Manuel Ainaud se li va ficar al cap que aquell estiu havia de posar-se en funcionament la primera colònia depenent exclusivament de la Comissió de Cultura. Aquesta colònia va ser poblada per tres-cents nens i nenes i una vintena de mestres, entre homes i dones." (citat per [[Robert Saladrigas]]) "M. Ainaud, Ventura Gassol i el doctor Mas no disposaven d'hores pròpies ni sabien el que era el temps lliure, entregats com estaven a les seves tasques professionals". "Amb Ainaud havíem decidit resistir al preu que fos" (referint-se a l'exclusió per part de Primo de Rivera).
* B. Delgado: "(Don Manuel Ainaud era un) hombre de extraordinario talento organizador, amigo y contertulio de la familia Giner en la torre que ésta tenía alquilada en San Gervasio." (, pg. 25, nota 21)
* Catalònia: revista literària setmanal. Núm. 2 (4 agost 1906) Pg. 3. La "Agrupació Artística" al Ateneu Barceloní. La manisfestació d'aquesta naixent entitat es ben seriosa, y mereixedora de tota la atenció, no per lo que ara es, sinó per lo què's vislluma al travers de la meteixa. Es la manifestació Ingènua d'uns elements jovens, artistes del pervindre, que mostren portar a dintre bona llevor. No tots arribaran; alguns fracassaran y's quedaran pe! camí emprès; empro avuy ells són promeses. En l'exposició què'ns ocupa no hi cerqueu pas lo què'n diuen personalitat; totjust s'hi apunta algún temperament. Enduhemnos, tantsols, una impresió general, al travers de la qual havem de visllumarhi la fesomia del art català del avenir. Confiem en aquets xicots revoltosos, inadaptables al ambent d'acadèmia y al d'aquets centres artístichs reglamentáis hont s'adoren los personalismes y la frivolitat. Aquets xicots porten a dintre la protesta sorda, la revolta latent contra ló caduch, lo exòtich, lo mercantil. Es cert que tot això es una nuvolosa en los seus esperits; que no concreten; que encara no s'han orientat, empro no duptem què's farà la llum en los esperi s adolescents. No tots travallen ab la meteixa fe, ab la meteixa fortuna, "Molts són los cridats, pochs los escuilits." També entre ells, s'ha introduhida la malura dels artistes «prestidigitadors», que tot ho fan depressa, corrents, per demostrar una facilitat que no posseheixen, sinónima en aquest cas de lleugeresa tonta; altrament no's veurien en la secció d'esculptura algunes obres que són veres monstruositats; va semblarnos la secció menys sòlida, menys seriosa. Alguns expositors fan gala d'un ridícol menyspreu per la correcció, així com demostren un gran desconeixement dels estudis auxiliars. S'hi descobreix en lo conjunt, com una tendència a mirarse les coses baix l'aspecte pintoresch, cuidantse només de fixar la impresió típica. (...) Los carbons del Sr. Ainaud reproduheixen, baix un punt de vista original, les multituts, agrupades ab molt caràcter."
* Revista Cataluña, 30 de març de 1912, pg. 189. "Mucha parte de la desmoralización proviene del deseo en los niños de anticiparse a parecer hombres. Y no hay que decir qué concepto se tiene de lo que significa asemejarse a un hombre. Por lo tanto no hay que confiar sino en la sugestión del ejemplo dado por los que tienen la satisfacción de sentirse más morales que la mayoría de sus convecinos."
* Carta de Manuel Ainaud a [[Joaquim Torres-Garcia]] (30-11-1913; es conserva a la Fundació Torres -Garcia a Montevideo, Uruguai): "Bon amic Torres-Garcia, Avui he sigut sabedor dels desgraciats comentaris que una revista posa a la vostra obra a la Diputació. Enfront d'ells, la meva sincera admiració i amistat, amic estimat. M. Ainaud (Bailén, 14, 4 Barcelona)". Ainaud fou un dels defensors de l'obra torresgarciana davant dels atacs del director del magazine "La Actualitat" i "La Publicidad", públicament a través de signatures a "La Veu de Catalunya".
This site is not affiliated with or endorsed in any way by the Wikimedia Foundation or any of its affiliates. In fact, we fucking despise them.
|
