Difference between revisions 50209 and 50210 on cawikisource

''DEIÀ''


Atapides en un puig que emergeix a sobre una vall de inusitada bellesa,

les cases semblen éssers de pedra captives del paisatge que les envolta.

Tot és equilibri entre el verd i el blau.

Arbres, herbes i arbusts creixen i derramen la seva fina olor al llarg de carrerons empinats i de petits jardins.

L’Aigua corre mansament entre roques i penyals.

Per entre les cases discorre sol•lícita besant-les carinyosament.

Tot és ritme i harmonia en aquell descens cap a la mar que l’engoleix i la dissol en la seva gran massa amorfa.

Cega l’ambient. A sobre la grandesa de la vall, una dona treu el cap per una finestra entreoberta.

Alluny, un home es confon amb el paisatge, com un arbre més, a dins d’aquest conjunt de reposada rusticitat.

Un silenci ho inunda tot ensenyorint-se de l’ambient.

Per a sobre la roca de capritxosos contorns, el poble dibuixa la seva silueta, àvid de mostrar a tothom la seva estampa.

La seva imatge primitiva, senzilla, humil.

A Deià tot es recòndit, callat, com el sabor de les coses fuites,

com l’esperit d’allò que no pot morir.


''Gaspar Sabater''