''DEIÀ''
Atapides en un puig que emergeix que emergeix sobre una vall d'inusitada bellesa,
les cases semblen éssers de pedra captives del paisatge que les envolta.
Tot és equilibri entre el verd i el blau.
Arbres, herbes i arbusts creixen i escampen la seva fina olor al llarg de carrerons empinats i de petits jardins.
L’Aigua corre mansament entre roques i penyals.
Per entre les cases discorre sol•lícita besant-les carinyosament.
Tot és ritme i harmonia en aquell descens cap a la mar que l’engoleix i la dissol en la seva gran massa amorfa.
Cega l’ambient. A sobre la grandesa de la vall, una dona treu el cap per una finestra entreoberta.
Alluny, un home es confon amb el paisatge, com un arbre més, a dins d’aquest conjunt de reposada rusticitat.
Un silenci ho inunda tot ensenyorint-se de l’ambient.
Per damunt la roca de capritxosos contorns, el poble dibuixa la seva silueta, àvid de mostrar a tothom la seva estampa.
La seva imatge primitiva, senzilla, humil.
A Deià tot es recòndit, callat, com el sabor de les coses fuites,
com l’esperit d’allò que no pot morir.
''Gaspar Sabater''
This site is not affiliated with or endorsed in any way by the Wikimedia Foundation or any of its affiliates. In fact, we fucking despise them.
|
