Revision 65879 of "Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/275" on cawikisource

<noinclude><pagequality level="2" user="KRLS" /><div class="pagetext">


</noinclude>— 261 — 
radiant d'hermosura 
i suau joventut. 
Els lliris i roses 
tots sols s'engarlanden; 
les aures flairoses 
l'enrotllen i canten 
corrent juganeres 
en danses lleugeres, 
portant-li frescura, 
pagant-li tribut. 
chor 
No, més temps no pot restar- hi: (bis) 
el traurem del seu desvari (Ires) 
amb l'escut diamantí. (bis) 
rinaldo 
Ai! què miro! Com me veig! com me veig! 
chor 
Tot engany se desvaneixi. 
rinaldo 
jCal que així aquí dins me vegi 
tan profondament caigut? 
chor 
Sies ferm: així ha sigut. 
rinaldo 
Sia doncs: la sort es dada: 
deixaré aquesta encontrada 
deixaré de nou a Armida: 
la il·lusió ja és ben finida. 
(bit) 
(bis) 
(bis) 
(bis) 
DigiMedby GoOgle 
Original from 
UNIVERSITY OF CALlFOFtNIA <noinclude><references/></div></noinclude>