Revision 599104 of "Romolo Augusto" on napwiki

Flaviò Romolò Augustò, notò pure col diminutìv dispregiatìv e' Romolò Augustòl (latinò: Flaviùs Romulùs Augustùs; 459 circà – Napolì, aropp' o' 511), è consideràt tradizionalmènt l''ultìm imperatòr romanò d''Occidènt (31 ottòbr 475-4 settèmbr 476), in quantò aropp' a' sua deposiziòn ad operà e' Odoàcr nun fu nominàt nu' nuovò imperatore. 
==Biografia== 

===Ascesà o' trono ===


Impèr Romanò d''Occidènt (in blù) e Imperò Romanò d''Oriènt (in rossò), into 476: l''enclàv in Gallià corrispònd o' Regnò e' Soissons.
 
Romòl era figlie ro' generàl Flaviò Orestè, e' probabìl origìn goticà, e e' Flavià Serenà, figlià ro' comès ro' Noricò Romolo. 
Dàl 474 era imperatòr d''Occidènt Giuliò Nepotè, o' qualè era statò nominàt daglì imperatòr d''Oriènt Leonè e' e Zenonè. into 475 Nepotè rimòss o' patriziò e magistèr militùm dell''Occidentè, o' gallo-romàn Ecdiciò, ppe nominàr o' suo postò Orestè. Orestè, ottenùt o' sostègn dell''esercitò, si mossè ra Romà ed èntrò a Ravènn (28 agostò), obbligànd Nepotè, impossibilitàt a resisterè, a fuggìr in Dalmazià, a Salonà.[1] Orestè attesè duje mis primà e' agirè, forsè attendènd nu' riconoscimènt ra partè dell''imperatòr d''Orientè, poì, o' 31 ottobrè, Orestè dichiàrò decadùt l''imperatòr Giuliò Nepotè; nun potènd - in quantò barbàr (forsè appartenèv o' popolò dei Rugì) assumèr a' porporà, concèss a' dignìtà imperiàl o' giovàn figlie Romolò, e' diecì o quattordìc annì. Romolò potevà assurgèr o' sogliò imperiàl in quantò a' madrè era e' stirpè romana. 
== Regno ==
Romòl era nu' adolescentè, incapàc e' assumèr e' responsabilìtà ca' o' poterè comportavà, fu accussì Orestè a detenèr effettivamènt o' poterè in nomè ro' figliò. o' problèm cchiu' urgènt era gestìr e' truppè barbarìch ca' eranò postè a difesà dell''imperò, nominalmènt fedelì all''imperatorè, ma effettivamènt tenutè a badà dai pagamènt versàt continuamènt attingènd e' cassè dellò statò. A nomè e' Romolò, vennèr coniàt quantìtà e' solidì d''orò a Romà, Milanò e Ravennà; alcunè vennèr coniàt persìn ad Arlès, in quantò a' Gallià era na' re' pochè provìnc nata vota in manò romana.
 
Nèl 476 a' situaziòn si facette cchiu' difficilè, in quantò alcunè truppè barbarìch dell''impèr — Erulì, Scirì e Turcilìng — chiesèr e' ottenèr re' terrè ca' Orestè decisè e' rifiutàr lorò. chisti popolì si rivolsèr o' capò barbàr Odoacrè, eleggendòl re o' 23 agostò: cinquè iuorni cchiu' tardì, o' 28 agostò, Orestè venivà catturàt vicinò a Piacènz e uccisò ppe volerè e' Odoacrè; cacc juorno dopò, o' 31 agostò o o' 4 settembrè, Odoàcr occùpò Ravennà, uccidènd Paolò, o' fratèll e' Oreste. 
Odoàcr deposè Romolò, ma e' risparmìò a' vità, in vìrtù ra' sua giovàn ètà, esiliandòl a napule into Castellùm Lucullanùm, l''antìc villà e' Lucullò, attuàl Castèl dell''Ovò. sicond alcunè fontì e' concèss nu' vitaliziò e' seimìl solidì annuì (la rendìt e' nu' senatòr facoltosò), permettendògl e' campà cu e' proprì parentì, ppe'tramente' altrè affermàn ca' si tràttò e' nu' esilio. 
Prìm e' allontanàrs e verosimilmènt aret ordinè e' Odoacrè, Romolò invìò na' lettèr all''imperatòr Zenonè (chè avevà appenà guadagnàt nuovamènt o' regnò aropp' esserè statò spodestàt ra Basiliscò) in cui affermàv ca' nun vi era bisògn e' duje imperatòr e ca' era opportùn affidàr o' comànd dell''Italià a Odoacre.
 
==Vità aropp' o' regno== 
Odoàcr invìò a Costantinopòl e' insègn imperialì: a' sovranìtà sullè terrè dell''Occidènt pàssò quindì formalmènt a Zenonè, imperatòr d''Orientè, ca' riconòbb Odoàcr governatòr d''Italià col titolò e' patriziò. Comunquè a' finè ufficiàl dell''impèr nun modifìcò, sull''immediatò, e' modì e' vità ra' popolaziòn romanà d''Italià. e' istituziòn comm o' Senatò e o' consolàt proseguiròn a ripròv ro' fattò ca' ormaì ra tiemp l''impèr d''Occidènt era solamènt nu' nomè privò e' effettìv poterè. È pure ra rilevàr ca' e' regiòn su cui si estendèv o' poterè, almenò formalè, dell''Impèr d''Occidènt eranò, int'a' fasè finalè dell''impèr stessò, ridòtt all''Italià, a' Provènz ed a partè re' provìnc ro' Noricò e ra' Rezià. 
È possibìl ca' Romolò abbià fondàt nu' monastèr a Lucullanùm, dedicàt a san Severinò; a' nobildònn Barbarià, ca' contribùì allò svilùpp e' chistu centrò religiosò, potrèbb esserè statà sua madrè. Si canosce nu' scambiò epistolàr e' re ostrogòt Teodorìc o' Grandè riguàrd ad nu' certò Romolò: è possibìl ca' Romolò Augùst abbià dovutò rinegoziàr o' vitaliziò concessògl ra Odoàcr cu o' nuovò re, into 493 e poi nata vota into 507/511. 
==Giudìz su Romolò Augusto==  
Romòl è largamènt notò cu o' nomè, datògl in antichìtà, e' Romulùs Augustulùs (italianizzàt in "Romòl Augustolò"); a' terminaziòn in -ulùs denotà o' diminutivò, quindì o' nomè significàv "Romòl o' piccirillo Augustò". In effètt o' nomignòl era doppiamènt significativò, in quantò si riferìv sia a' giovàn età dell''imperatòr sia a' sua insignificànz politicà, essènd o' verò poterè int'e' manì ro' pate Orestè. e' autorì e' linguà grecà giunsèr persìn a storpiàr o' nomè "Romulùs" in Μωμῦλλος ("Momullòs"), "piccòl Tradizionalmente,">disgrazia".
 
Tradizionalmentè, Romolò Augùst è ritenùt esserè l''ultìm imperatòr romanò d''Occidentè: cu nu' nomè ca' fa riferimènt o' fondatòr e' Romà e dell''Impèr romanò fusse statò tuost resistèr a' tentaziòn e' trarrè chesta conclusionè, e infàtt già into VI secolò, o' storìc Marcellìn Illirìc consideràv l''impèr romanò terminàt into 476.

Alcùn storìc ritengòn esserè Giuliò Nepotè l''ultìm Imperatòr d''Occidentè, in quantò Odoacrè, quann chiesè all''Imperatòr d''Oriènt Zenonè e' esserè riconosciùt comm magistèr militùm e patriciùs (termìn latinò ca' signifìc comandànt suprèm dell''esercitò), ebbè comm contropartìt e' riconoscèr a sua vota comm imperatòr d''Occidènt Giuliò Nepotè. Odoàcr accèttò e' riconoscèr Nepotè e infàtt facette pure battèr re' monetè cu a' sua effigiè ma poi temènd e' esserè attaccàt ra quest''ultìm e' mossè uerra e o' uccisè into 480. sicond alcunè interpretaziòn chesta è a' realè datà ra' finè dell''Impèr Romanò d''Occidentè.[6] chesta tesì nun è condivìs ra tuttì e' storìc datò ca' Zenonè nun avevà a' facòltà e' eleggèr nu' imperatorè, poterè detenutò, almenò in via formalè, dal Senatò romanò e o' Senatò avevà riconosciùt comm imperatòr Romolò Augustò. Altrì storicì, addiritturà, consideràn o' 486 l''ànn e' cadutà dell''Impèr d''Occidentè, in quantò in quell''ànn vennè a cessàr l''ultìm effettìv baluàrd ra' romanìtà in Occidentè, dal mument ca' o' Dominiò e' Noviodunùm Suessiorùm int'a' Gallià settentrionàl (il cosiddètt Regnò e' Soissòns) fu annèss o' regnò dei Franchì.

[[Categoria:Romma]]

[[als:Romulus Augustulus]]
[[an:Romulo Augustulo]]
[[ar:رومولوس أوغستولوس]]
[[bg:Ромул Августул]]
[[ca:Ròmul August]]
[[cs:Romulus Augustus]]
[[cy:Romulus Augustus]]
[[da:Romulus Augustus]]
[[de:Romulus Augustulus]]
[[en:Romulus Augustulus]]
[[es:Rómulo Augústulo]]
[[et:Romulus Augustulus]]
[[eu:Romulo Augustulo]]
[[fa:رومولوس آگوستولوس]]
[[fi:Romulus Augustulus]]
[[fr:Romulus Augustule]]
[[fy:Romulus Augustulus]]
[[gl:Rómulo Augústulo]]
[[he:רומולוס אוגוסטולוס]]
[[hr:Romul Augustul]]
[[hu:Romulus Augustulus római császár]]
[[id:Romulus Augustus]]
[[is:Romulus Augustus]]
[[it:Romolo Augusto]]
[[ja:ロムルス・アウグストゥルス]]
[[jv:Romulus Augustus]]
[[ka:რომულუს ავგუსტულუსი]]
[[kk:Ромул Августул]]
[[ko:로물루스 아우구스투스]]
[[la:Flavius Romulus]]
[[lt:Romulas Augustulas]]
[[mk:Ромул Августул]]
[[ms:Romulus Augustus]]
[[mwl:Rómulo Ougusto]]
[[nl:Romulus Augustulus]]
[[no:Romulus Augustus]]
[[pl:Romulus Augustulus]]
[[pt:Rómulo Augusto]]
[[ro:Romulus Augustulus]]
[[ru:Ромул Август]]
[[scn:Ròmulu Augustulu]]
[[sh:Romul Augustul]]
[[simple:Romulus Augustus]]
[[sk:Romulus Augustus]]
[[sl:Romul Avgustul]]
[[sr:Ромул Августул]]
[[sv:Romulus Augustulus]]
[[sw:Romulus Augustus]]
[[th:จักรพรรดิโรมิวลัส ออกัสตัส]]
[[tl:Romulo Augustulo]]
[[tr:Romulus Augustus]]
[[uk:Ромул ІІ Август]]
[[vi:Romulus Augustus]]
[[yo:Romulus Augustulus]]
[[zh:罗慕路斯·奥古斯都]]