Difference between revisions 2189658 and 2279981 on ocwiki

{{ortografia}}
'''Henry Fielding''' (Sharpham Park, près de Glastonbury, [[Somerset]], [[22 d'abril]] de [[1707]] – [[Lisbona|Lisboa]], [[8 d'octobre|8 d'octòbre]] de [[1754]]) foguèt un romancièr e dramaturg [[Anglatèrra|anglés]], conegut per los sieus escrits [[Satira|satíricos]] e [[Umor|humorísticos.]] Es considerat coma lo creador de la tradicion novelística anglesa amassa amb lo sieu contemporanèu Samuel Richardson.

== Vida ==

=== Enfància e joenessa ===
Henry Fielding nasquèt lo 22 d'abril de 1707 en Sharpham Park, près de Glastonbury, dins lo comtat de Somerset,a on se desvoloparián posteriorament las tramas de qualques de los sieus romans.<ref name="thedorsetpage">[https://web.archive.org/web/20090815111041/http://www.thedorsetpage.com/people/Henry_Fielding.htm Breve biografia]</ref> Lo sieu paire, lo coronèl Edmund Fielding (1680–1741) —mai serada (1736–1737) governador Fielding de l'isla de [[Jersei]], e fin finala generala Fielding—, e mai se d'escassa fortuna personala, èra de sang nòbla (desceniá dels comtes de Denbigh, e èra emparentado amb qualques de las mai illustras familhas d'Anglatèrra), e ocupava un naut cargue en l'armada de lord Marlborough.<ref name="booksandwriters">[https://web.archive.org/web/20150221214726/http://www.kirjasto.sci.fi/hfieldin.htm Breve biografia]</ref> La siá maire, Sarah Gould Fielding, èra tanben membra d'una distinguida familha de Somerset: lo paire d'aquesta, sir Henry Gould (1643–1710), èra un [[jutge]] del Tribunal Suprèm d'Anglatèrra, e atenguèt grand renom en lo sieu temps; la siá maire, lady Sarah Gould, èra filha d'un acaudalado comerçant londonenc, Richard Davidge, que li aviá legat una cuantiosa fortuna e de nombrosas proprietats en [[Dorset]] e [[Somerset(contracted; show full) lord George Lyttelton, que seriá ''Chancellor of the Exchequer'' (Cancelièr del Tresaur) e futur mecenas de Fielding, e William Pitt «lo Vièlh», futur primièr ministre. Malgrat la severidad de Eton, Fielding se tornèt un tant rebèl e levantisco, e tractèt quitament de sequestrar a Sarah Andrew, una rica eretièira de 15 ans, primièra siá, en 1725.<ref name="thedorsetpage">[http://www.thedorsetpage.com/people/Henry_Fielding.htm Breve biografia]</ref><ref>[http
s://web.archive.org/web/20150403111716/https://ebooks.adelaide.edu.au/f/fielding/henry/f45zd/appendix1.html ''Fielding'']</ref> Pendent la siá educacion en Eton aguèt d'en mai familiarizarse amb los classics angleses de la Restauracion, coma Congreve, Milton, Dryden, o Farquhar, e amb l'òbra de contemporanèus coma lord Chesterfield, [[Jonathan Swift|Swift]], [[Daniel Defoe|Defoe]] e Pope.

Après la siá sortida de Eton, en 1724, se consacrèt a viatjar pel país, en escrivent e en revirant als classics latines. En 1727 s'establiguèt en [[Londres]], a on comencèt a escriure de comèdias teatralas e poesia. Animat per lady Montagu —illustrada primièra siá—, Fielding escriguèt en [[1728]] doas òbras, que ''Love in several masques'' (''L'amor en divèrsas máscaras'') ne foguèt representada en lo prestigiós teatre de Drury Lane, amb una capitada irregulara qu'impliquèt de pèrdas al director del teatre, Colley Cibber.<ref name="booksandwriters">[http://web.archive.org/web/http://www.kirjasto.sci.fi/hfieldin.htm Breve biografia]</ref><ref name="dobsonI">[https://web.archive.org/web/20120405161536/http://ebooks.adelaide.edu.au/f/fielding/henry/f45zd/chapter1.html ''Fielding'']</ref> Aquestas primièras òbras èran marcadamente influenciadas per l'estil e los canons desvolopats après la Restauracion per de dramaturgs coma Steele o Dryden.

(contracted; show full)

Qualques unas de las òbras de teatre de Fielding mai celebrat es ''Don Quishòt en Anglatèrra'' (1734), pèça que se pon en el de manifèst lo sieu primairenc interès per l'òbra de [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], que tanta influéncia auriá après en la siá òbra narrativa, e, benlèu, ''La vèrge desenmascarada'' e la siá particulara ''Tom Thumb''.<ref>[http
s://web.archive.org/web/20070704180602/http://www.atlantisjournal.org/Papers/29_1/PJPardo.pdf ''Don Quishòt en Anglatèrra.'']</ref>

CARRIÈRA COMA ESCRIVAN
Al temps que se consacrava al teatre, Fielding cultivó amb singular talent un estil satírico e fins a procaz en los articles qu'escriguèt, jos pseudónimo, en ''The Craftsman'', periodic de talh ''tory.'' Lo 28 de novembre de [[1734]], après un noviazgo de quatre ans, se maridèt amb Charlotte Craddock, una rica eretièira.&l(contracted; show full)
* ''Amelia.'' Montesinos Editor, S.A. 2005.
* ''Breve Istòria de la literatura anglesa.'' Ifor Evans. Ed. Ariel. Barcelona, 1985.
* ''Joseph Andrews.'' Revirador: José Luis López Muñoz. Alfaguara, S.A. Caulet. Classics Alfaguara, 1978. Reeditat actualament.
[[Categoria:Escrivan de lenga anglesa]]
[[Categoria:Decès en 1754]]
[[Categoria:Naissença en 1707]]