Revision 1769979 of "Sem Tòb" on ocwiki

<!--Article redigit en lengadocian-->
Lo rabin '''Sem Tòb''' (שם טוב בן יצחק אבן ארדוטיאל en [[ebrieu]] ''Shem Tov ben Yitzkhaq ibn Ardutiel'', ''Sem Tob de Carrión'' o ''Santo de Carrión'' en [[espanhòl]]) (Carrión de los Condes, [[Paléncia (província)|Paléncia]], Corona de [[Castelha]], c. [[1290]] - c. [[1369]]) foguèt un [[Poesia|poèta]] [[Josieu|judèocastelhan]] del [[sègle XIV]]. שֵׁם טוב ''shem tov'' significa en [[ebrieu]] "[[nom]] bon". 

== Biografia == 
Lo nom de rabin significa pas que siá estat [[rabin]]; aquel nom s'aplicava tanben a los qu'avián recebut un tipe particular de formacion religiosa que compreniá un estudi prigond de la [[Bíblia]], del [[Talmud]] e del [[Midrash]], que'n fasiá mestièr de coneisser l'[[ebrieu]] e l'[[aramèu]]. Visquèt pendent los règnes d'[[Anfós XI de Castelha]] (sembla qu'aguèt tanben mantun cargue pendent son règne) e de son filh legitim [[Pèire I de Castelha]] que Sem Tòb n'aviá depausat son espèr d'una continuitat de la tradicion de tolerància vèrs los [[josieu]]s venent de la conquista de [[Toledo]] per [[Anfós VI de Castelha]], un espèr en fach frustrat. Sem Tòb foguèt tanben testimòni de la lucha fratricida entre Pèire I e son fraire bastard [[Enric de Trastamara]], que causèt fòrça tresviraments politics e socials (cambiament de dinastia monarquica, elevacion de cèrtas familhas de la noblesa, pèrta d'influéncia de la comunautat josieva e desvolopament de l'antisemitisme...). Son òbra exprimís aquela lucha en presentant de tensions entre elements contraris. Foguèt aparat per Pèire I.

== Òbra == 
Son òbra pus celèbra es ''Provèrbis morals'', que son títol original es ''Conselhs e documents al rei Don Peire''. Lo títol de ''Provèrbis morals'' es degut al [[marqués de Santillana]], difusaire de l'òbra de Sem Tòb dins l'ambient umanistic. Los conselhs foguèron redigits après [[1350]] e se'n sèrvan cinc còdex incomplèts. Aquel de [[Cambridge]] a 560 coblets e es escrich en caractèrs [[ebrieu]]s; aquel del monastèri de l'Escorial es lo pus important, amb 686 estròfas, e lo ''còdex conquense'' (de [[Cuenca]]) consistís en 219 coblets transcriches pendent un procès [[Inquisicion|inquisitorial]] en [[1492]] contra Ferrán Verde, que los coneissiá de memòria. Los autres manuscrits son d'importància segondària. Son de vèrses alexandrins amb de rima intèrna dins las cesuras (quatrins d'eptasillabs que riman en a7b7a7b7). L'òbra, dedicada a Pèire I, se pòt restacar a la tradicion saberuda ebrieva e se pòt situar dintre del [[Mestièr de clerecia]]. Las edicions modèrnas lo presentan precedit d'un prefaci en pròsa que defend la difusion del saber amb aperaquí 700 coblets de quatre vèrses [[eptasillabs]]. Lo contengut del [[poèma]], inserit entre doas reclamacions o remembres d'un deute contractat pel paire del monarca, tracta de la relativitat de las causas del mond segon afècten a personas divèrsas e recomanda l'accion per  trionfar, mai que la prudéncia esterila, encara que recomanda tanben la cautèla, l'observacion e l'adaptacion a las circonstàncias advèrsas. L'òbra se caracteriza pel parallelisme entre d'extrèmes contraris; ataca la cobesiá excessiva e elògia lo saber, lo bon restar mut e l'escritura; i a tanben un repròchi de las companhiás inoportunas e exprimís l'indiferéncia del mond pels desirs umans. Conclutz defendent lo càlam e saludant lo rei, que ne remembra son deute amb son paire. Compausèt en ebrieu lo ''Debat entre lo càlam e los cisèls'' ([[1345]]) a [[Soria]]. Tanben se sèrvan poesias divèrsas, coma una ''Suplicacion'' e d'autras poesias de caractèr liturgic. Traduguèt de l'[[arabi]] a l'ebrieu l'òbra liturgica ''Precèptes temporals'', d'Israèl ben Israèl. Dins sa darrièra òbra, en [[ebrieu]], benlèu foguèt lo ''Viddui'', pregària de peniténcia, escricha pendent la [[guèrra]] de Pedro I e Enrique II, après lo [[pilhatge]] (sacament) de l'aljama de Toledo. Aquela òbra foguèt traducha en [[espanhòu]] en [[1553]]. I a tres edicions de ''Provèrbis morals'': la d'[[Ignasi González-Llubera]], publicada a [[Cambridge]] en [[1947]] e destinada al cercle dels especialistas, la d'[[Agustín García Calvo]], publicada en [[Madrid]] per Alianza en [[1974]] (reeditada e resseguida pel meteis autor dins lo ''Sermon de Glossas de Sabents e d'autras rimas (Sermón de Glosas de Sabios y otras rimas)'', publicat per Lucina en [[2000]]), e la de S. Shepard, publicada a [[Madrid]] per Clásicos Castalia en [[1985]].

== Exemple poetic ==
Traduccion<ref>Rima adaptada parcialament al poèma original</ref> en [[occitan]] d'un poèma famós dels ''Provèrbis morals'':

::Per nàisser dins l'espin 
::La [[ròsa]], ieu senti pas 
::Que pèrd, ni lo bon [[vin]] 
::Per sortir del [[sarment]]
::Ni val l'[[astor]] mens
::Pr'amor que dins de vil [[nis]] seguisca
::Ni los exemples [son] bons 
::Pr'amor que de [[josieu]] los diga

==Nòtas==
<references />

[[Categoria:Poèta josieu]]
[[Categoria:Literatura espanhòla]]
[[Categoria:Escrivan de lenga espanhòla]]