Revision 1770107 of "Mestièr de clerecia" on ocwiki

<!--Article redigit en lengadocian-->
Lo '''Mestièr de clerecia''' es la literatura medievala en [[espanhòl]] compausada per de clèrgues, d'òmes instruits e non pas necessàriament de sacerdòts (podián èsser de nòbles coma [[Pedro López de Ayala]], josieus coma [[Sem Tòb]], o musulmans, coma l'autor anonim del ''Poèma de Jusuf'') qu'avian de coneissenças superioras a las del ''trivium'', l'ensenhament elemental a aquela epòca. Aqueles clèrgues avián tanebn corsat l'ensenhament superior derivat del ''quadrivium'', que i ven l'expression ''quaderna via'', que servís per nomenar son estrofa caracteristica, lo tetrastrof d'una soleta [[rima]]. 

== Los tres mestièrs ==
''Mestièr'' ven del [[latin]] ''ministerium''. L'[[Edat Mejana]], qu'es rigorosament ierarquizada en tres estaments o estats (pòble, clèrgues e noblesa), es representada dins l'ambit literari per tres mestièrs venent d'aqueles sectors de la societat: ''laboratores'' o trabalhaires sirvents e [[vassal]]s del senhor, ''oratores'' o clèrgues e ''defensores'' o militars. 

*Lo [[mestièr de joglaria]] tracta de tèmas populars de gèstas, de l'amor...
*Lo mestièr de clerecia nasquèt dins los ambits escolastics e religioses cultes e utilizava un vocabulari nombrós, plen de cultismes e de coloras [[retorica]]s, d'estrofisme, de rima consonanta e de tèmas religioses e morals. Sos autors son pas de joglars. 
*Lo mestièr de cortesia, mens articulat que los autres, nasquèt a la cort, dins las cancelariás reialas, e utilizèt sempre la pròsa pels ambits legals e cortesans, per fin de formar de nòbles e de politics. [[Lo comte Lucanor]] del prince [[Don Juan Manuel]] correspond a aqueste genre.

== Cronologia ==
Lo mestièr de clerecía es pròpri dels sègles XIII e XIV, encara qu'al sègle XV apareisson d'òbras epigonalas inspiradas en aquela escòla. Las primièras produccions d'aquel movement foguèron lo [[Libre d'Apoloni]] e lo [[Libre d'Aleixandre]], que sa segonda estrofa exprimís la significacion de l'escòla poetica novèla:

:::::''Mester traigo fermoso non es de juglaría''
:::::''mester es sin pecado, ca es de clerecía,''
:::::''fablar curso rimado por la cuaderna vía''
:::::''a sílabas cunctadas, ca es grant maestría''

[[Gonzalo de Berceo]], autor principal d'aquesta escòla seguís principalament lo modèl prepausat per l'òbra mèstra del genre, lo [[Libre d'Aleixandre]] que son autor benlèu foguèt [[Juan Lorenzo de Astorga]]. [[Gonzalo de Berceo|Berceo]] estudièt als ''Estudis Generals'' (predecessors de las modèrnas [[universitat]]s) a [[Paléncia]], que i recebèt una cultura solida. Foguèt pas de fraire, senon de clèrgue laïc e de notari eclesiastic dels monastèris de Silos e de Kukula, e compausèt de poèmas agiografics amb la tòca, pus practica que piadosa, de fomentar las peregrinacions a las relíquias que se veneravan dins aqueles monastèris.

Los autors de la ''quaderna via (quadrivium)'' volián se desmarcar de la [[metrica]] irregulara del [[mestièr de joglaria]], mas de còps utilizavan tanben las ressorsas d'estil d'aquesta per tal d'èsser comprés. 

Lo mestièr de clerecia es, doncas, una de las tres grandas escòlas literàrias dels sègles XIII e XIV, al delà del [[mestièr de joglaria]] e del [[mestièr de cortesia]].

== Caracteristicas ==
*Son òbras fachas per d'òmes instruits e de clèrgues qu'utilizan las colors de la [[retorica]] e un vocabulari amb cultismes frequents (mots del latin sens cambiaments). 
*Tractan de tèmas religioses e istoriografics amb de tòca morala, prenuts d'autras fònts (òbras latinomedievalas principalament). 
*Se crèan per tal de *deleichar (''delectare'') e d'ensenhar (''docere'') la gent e de l'estimular (''movere'') a la vertut e a lapietat. 
*Son escrichas en vèrs regular, preferentament alexandrin o de catorze sillabas devesit cadun en dos emistiquis isometrics de sèt sillabas e separats per una pausa fòrta o cesura, al contrari que lo [[mestièr de joglaria]], qu'utiliza de vèrs irregular e anisosillabic e emistiqui eterométric.  
*Utilizan la rima mai dificila e exigenta, la consonanta. Lo [[mestièr de joglaria]] utiliza la rima asonanta e lo mestièr de cortesia utiliza preferentament la [[pròsa]]. 
*L'esquèma metric preferent es lo tetrastrof monorrim mas, al sègle XIV, per tal de compensar la monotonia estrofica, s'utilizan tanben de zejels o d'autras variantas de la quaderna via, coma fa [[Sem Tob]].

== Evolucion ==
L'evolucion tematica e formala del mestièr de clerecia seguís l'evolucion de la societat d'aquela epòca: 
*Al sègle XII èra monometrica e de tèmas predominantament religioses e morals
*Al sègle XIV la creacion ven pus originala e liura, polimetrica e doberta als tèmas profans en (coma l'[[Archiprèire de Hita]]). 
*Mai tard, al sègle XV, après la Pèsta Negra, lo Cisma d'Occident e la naissença de la ''Devotio'' modèrna, ven tornarmai la religiositat lugubra e la monometria (en ''quaderna via'' mas de vèrses de setze sillabas (utilizadas ja dins la centúria anteriora).

===Òbras en ''quaderna via''===
*''Libre d'Apoloni''  
*''Libre d'Alexandre'', atribuit a Juan Lorenzo de Astorga o a [[Gonzalo de Berceo]]  
*''[[Poèma de Ferran González]]'', refondicion en quaderna via d'una [[cançon de gèsta]]
*''Poèma de Jusuf''
*''Coblets de Josèf''
*''Provèrbis morals'', de [[Sem Tob]]
*''Vida de sant *Ildefonso [es]''
*''Libro de la miseria de omne''
*''Provèrbis del rei [[Salamon (Bíblia)|Salamon]]
*''Rimado de Palacio'', de [[Pedro López de Ayala]], cancelièr de [[Castelha]] e istorian
*''Milagros de Nuestra Señora, Vida de San Millán, Vida de Santa Oria, Vida de Santo Domingo de Silos, Martirio de San Lorenzo, Signos que aparescerán antes del Juicio, Loores de Nuestra Señora, Del sacrificio de la Misa, Duelo que fizo la Virgen María'', òbras de [[Gonzalo de Berceo]]
*''[[Libre de bon amor]], de Juan Ruiz, [[archiprèire]] d'Hita.

===Òbras en autres mètres=== 
*''Razón de amor con los denuestos del agua y del vino''
*''¡Ay Jherusalem!''
*''Vida de Santa María Egipcíaca'' 
*''Elena y María''
*''Libro de los tres Reyes de Oriente''
*''Historia troyana polimética''

== Vejatz tanben ==
*[[Mestièr de joglaria]]

[[Categoria:Literatura espanhòla]]

[[es:Mester de clerecía]]