Difference between revisions 16191405 and 16299436 on cawiki

{{MT|data=febrer de 2013}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
{{llengua
| nom         = Ido
| nomnadiu      = Ido
| pronúncia      = 
| altresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internacional)
| estats       = Arreu del món
(contracted; show full)

===== Beaufront i el món de l'ido =====
Beaufront va ser considerat com un traïdor pels esperantistes a causa que se suposava que ell era el representant de l'esperanto quan va presentar l'ido l'últim dia "sobre la marxa".

Jespersen 
es va convertir enva esdevenir president de l'Acadèmia de l'ido i, en la revista ''Progreso'', va participar activament en les discussions que demanaven una millora constant de la llengua. Però després d'uns anys, la seva activitat va cessar sobtadament, en part perquè no estava content de la forma amb la qual Couturat i els altres volien fer evolucionar a l'ido, però sobretot perquè sospitava que Couturat - l'intrigant paper del qual durant el període del comitè no va quedar clar fins més ta(contracted; show full)

El Novial, que conté moltes característiques d'ido al mateix temps que elimina els elements més cridaners de l'Esperanto (per exemple, els finals en -o dels substantius, els adjectius en -a o la conjugació, en -is, -as, -us) va atreure un nombre d'idistes com Ahlberg que el seu diari idista ''Mondo'' 
es va convertir enva esdevenir revista novialista.

=== La reunificació del moviment idista ===
El congrés idista de Zurich de 1928 marca el començament de la reunificació del moviment idista. ''L'Uniono por la Linguo internaciona Ido'' és reactivada i un butlletí oficial s'edita. La revista ''Progreso'' reapareix a partir de 1931 i sense interrupció fins avui en dia. El secretari i redactor Matejka declara sobre aquest tema:

(contracted; show full) nou període d'estabilitat s'hi va declarar per una dècada. D'altra banda, la situació internacional havia tornat a ser desfavorable per als idiomes internacionals, amb l'augment del [[feixisme]] i el [[nazisme]] així com de l'[[estalinisme]], seguit per la [[Segona Guerra Mundial]]. La primera preocupació del moviment idista s'havia convertit en la mera supervivència.<ref>Juste Andreas, Nova Fervori, ''Progreso'', 300, janvier-avril 1994.</ref>
  

===Postguerra ===
El moviment idista va sobreviure a la Segona Guerra Mundial. La revista ''Progreso'' mai no ha deixat d'aparèixer. Després el treball lingüístic es va reprendre, encara que a un ritme lent. L'essencial de la llengua estava de fet fixat. La necessitat principal es limitava a l'adopció de noves paraules i al seguiment de l'evolució de la ciència i la tecnologia.

La majoria dels articles de ''Progreso'' parlaven sobre temes diversos, no només de lingüístics. Una important producció poètica ha crescut en ido per part de molts autors, el principal  dels quals segueix sent el belga Andreas Juste. Va dominar el moviment idista entre els anys 1960-1998, no només per la importància de la seva producció literària, sinó també pel dinamisme que ha impregnat el moviment. La recaptació d'Andreas Juste inclou una [[biblioteca especialitzada]] amb més de 250 llibres sobre l'ido o en ido. Des del 2009, la manté l'associació ''Juste & Co''.<ref>{{Ref-web|url = Juste & Co|títol = Juste & Co|  consulta = |llengua = |  editor = |data = }}</ref>

=== Avui dia===
En 2009, el moviment idista està present en internet. Existeixen molts llocs web.Vegeu per exemple {{en}} [http://web.archive.org/web/20000527041551/http://www.geocities.com/athens/forum/5037/yindex.html The International Language Ido - Reformed Esperanto] Moltes llistes de discussió en ido o sobre l'ido estan actives notablement [http://groups.yahoo.com/group/idolisto/ Idolisto, llista de discussió en ido]. Existeix una [http://io.wikipedia.org Wikipedi(contracted; show full)

A continuació es detallen els pronoms i adjectius indefinits:
[[wikt:io:ula|ula]], [[wikt:io:nula|nula]], [[wikt:io:irga|irga]], [[wikt:io:altra|altra]], [[wikt:io:kelka|kelka]], [[wikt:io:singla|singla]], [[wikt:io:omna|omna]], [[wikt:io:multa|multa]], [[wikt:io:poka|poka]], [[wikt:io:plura|plura]], [[wikt:io:tanta|tanta]], [[wikt:io:quanta|quanta]], [[wikt:io:cetera|cetera]], [[wikt:io:ipsa|ipsa]]

=== Els adjectius ===
Els [[
Adjectiu|adjectius]]s qualificatius acaben sempre en '''-a''' (excepte quan hi ha [[elisió]]) i no varien mai en gènere o nombre. Quan l'adjectiu funciona com a substantiu tàcit (l'adjectiu fa de pronom com en la frase'' els blaus són molt bons'') el plural s'indica afegint-hi l'article '''li''' (''le blua esas tre bona''). Els comparatius i superlatius no es formen canviant l'adjectiu, sinó afegint-hi pa(contracted; show full)te directe]] ([[cas acusatiu|acusatiu]]) de l'oració. Així, cada persona pot ordenar les frases de la manera que més còmoda li resulti tenint en compte la seva llengua nativa. Malgrat això, entre els parlants de [[llengües neollatines]] es fa servir un ordre habitual a la frase, amb l'estructura subjecte-verb-objecte, de manera que la senyalització de l'objecte directe pot acabar resultant redundant. Per aquest motiu, l'ido elimina l'ús de la terminació -n per l'acusatiu quan 
s'usaes fa servir aquest ordre gramatical concret, tot i que s'ha de seguir aplicant sempre que es desitgi canviar l'estructura de la frase.
* L'esperanto fa un ús intensiu de sufixos i prefixos per transformar una paraula en una altra de la mateixa família a partir d'arrels senzilles, de manera que el vocabulari que s'ha d'aprendre per parlar esperanto es veu reduït a un nombre d'arrels derivables. No obstant això, l'ús d'aquests afixos ha arribat a considerar-se indiscriminat p(contracted; show full)* [http://web.archive.org/20040810185722/es.geocities.com/kanaria1973/llenguaido.html Llengua Ido: descripció general]
* [http://es.groups.yahoo.com/group/IdoCatalaOccitan Fòrum Ido-Català-Occitan]
* [http://www.publikaji.tk Publicacions: cursos, gramàtica, llibres, revistes, cançons…] 
* [http://web.archive.org/20070526184655/es.geocities.com/kanaria1973/vortari.html Diccionaris]
{{Autoritat}}

[[Categoria:Llengües artificials]]
[[Categoria:Esperanto]]