Difference between revisions 16851423 and 17077194 on cawiki

{{Compositor clàssic
|nom = Bruno Maderna
|imatge = 
|imatgemida = 
|titol = 
|nomreal = 
|estil = Serialista
|datanaixement = {{Data naixement|1920|4|28}}
|llocnaixement = [[Venècia]], [[Vèneto]], [[Itàlia]]
|datamort = {{Data defunció i edat|1973|11|13|1920|4|28}}
|llocmort = [[Darmstadt]], [[Hessen]], [[Alemanya]]
|nacionalitat = {{ITA}}
|activitat principal = Compositor 
|activitats altres = Director d'orquestra
|anysactivitat =
|website =
|signatura =
|signaturamida =
|obres =
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
'''Bruno Maderna'''<ref>{{GEC|0039036|Bruno Maderna}}</ref> ([[Venècia]], [[Vèneto]], [[Itàlia]], [[28 d'abril]] de [[1920]] - [[Darmstadt]], [[Hessen]], [[Alemanya]], [[13 de novembre]] de [[1973]]) fou un [[compositor]] i [[director d'orquestra]] [[Itàlia|italià]].

Hereu de [[Anton Webern|Webern]], s'havia consagrat per sencer, des del [[1954]], a la [[música electrònica]]. El seu nom sovint associat a [[Luciano Berio|Berio]], tingué especial rellevància des del ''Studio di Fonologia'' de la [[RAI]], primer centre de música experimental italià, amb seu a [[Milà]]. En el món de la música es recorda la quasi espectacular dimensió del seu curs lliure de [[dodecafonia]], realitzat entre [[1957]] i [[1958]] en el [[Conservatori]] d'aquella ciutat. D'aquella època, justament, és la seva obra ''Continuum'', peça representativa dintre d'una de les vessants que cultivà sense apartar-se, en cert sentit, de la <''música tradicional''>.

En els últims anys havia començat a abandonar el seu treball de compositor per dedicar-se amb més freqüència a la direcció, cas que per alguns crítics porta a la memòria el de [[Pierre Boulez|Boulez]]. Es tractava d'un període de transició. Una de les seves últimes composicions, tanmateix, ha estat destacada com a treball clau de la seva producció: ''Quadrivium'' ([[1969]]).

Maderna havia sigut director musical de la RAI (Radio-Televisió-Italiana) en els seus últims anys una de les seves últimes aparicions en públic tingué lloc a [[Londres]], on dirigí obres de [[Béla Bartók|Bartók]] i [[Arnold Schönberg|Schönberg]], retransmeses per una cadena de catorze estacions nacionals de TV. No fou un [[ortodox]]. Havia dirigit, igualment, peces de [[Johann Sebastian Bach|Bach]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], [[Wolfgang Fortner|Fortner]] i [[Luigi Nono|Nono]], és a dir, assumit la significació del [[classicisme]] i [[avantguardisme]] en una de les empreses artístiques de major significació per la música italiana contemporània. Des de feia alguns anys residia en la ciutat alemanya de Darmstadt.(¹) 

Entre les seves obres més conegudes cal citar:<br />* ''Concert'', per a dos pianos i orquestra de cambra ([[1948]]);<br />* ''Studiper <Il Processo di Kafka>'' per a orquestra ([[1949]]):<br />* ''Composizione in tre tempi'' ([[1951]]);<br />* ''Dimensioni'', per a [[flauta]] i orquestra ([[1954]]);* ''Quartet'' per a corda ([[1955]]);<br />''Sintaxis'', música electrònica ([[1958]]);<br />* ''Continuo'', música electrònica (1958);<br />* ''Dimensioni'' per a flauta i cinta, amb audició estereofònica (1958);<br />''Continuo'', música electrònica sobre 23 objectes sonors de qualitats anàlogues, en moviment (1958), etc.(²) des del [[1954]] s'havia consagrat per complet, a la [[música electrònica]]. El seu nom, sovint associat a [[Luciano Berio]], té especial rellevància pel seu paper com a co-fundador de l'''Studio di Fonologia'' de la [[RAI]], el primer centre de música experimental italià, amb seu a [[Milà]]. Paral·lelament, organitzà diversos congressos i promogué concerts amb l'objectiu últim de difondre la [[música contemporània]], desenvolupant també una important activitat didàctica (on destaquen els seus cursos de composició lliure dodecafònica, realitzats entre 1957 i 1958) al [[Conservatori de Milà]] i a la ''Darlington's Summer School of Music'').

Maderna participà de manera habitual als cursos d'estiu de [[Escola darmstadt|Darmstadt]], on presentà les ''[[B.A.C.H. Variationen per a dos pianos]]''. A Darmstadt entraria en contacte amb molts autors que jugarien un paper d'indubtable importància en la música del segle XX i, per descomptat, en la seva evolució com a compositor: [[Pierre Boulez]], [[Olivier Messiaen]], [[John Cage]], [[Karlheinz Stockhausen]] i [[Henri Pousseur]], entre molts d'altres. 

Durant els darrers anys de la seva vida es dedicà amb més freqüència a la direcció que a la composició, la qual cosa porta alguns crítics a relacionar la de Maderna amb la trajectòria de [[Pierre Boulez]]. Una de les seves últimes composicions, tanmateix, ha estat destacada com a treball clau de la seva producció: ''[[Quadrivium]]'' [[1969|(1969]]).

En aquesta etapa final, Maderna compaginava la producció compositiva, caracteritzat per peces més "madures", amb el paper de director musical de la RAI de Milà, que el portaria a guanyar el premi Itàlia. Una de les seves últimes aparicions en públic tingué lloc a [[Londres]], on dirigí obres de [[Béla Bartók|Bartók]] i [[Arnold Schönberg|Schönberg]], retransmeses per una cadena de catorze estacions nacionals de TV. No fou un director [[ortodox]]. Havia dirigit, igualment, peces de [[Johann Sebastian Bach|Bach]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], [[Wolfgang Fortner|Fortner]] i [[Luigi Nono|Nono]], és a dir, assumit la significació del [[classicisme]] i [[avantguardisme]] en una de les empreses artístiques de major significació per la música italiana contemporània. Des de feia alguns anys residia en la ciutat alemanya de Darmstadt.(¹) 

Entre les seves obres més conegudes cal citar:<br /> 

''· Concert'', per a dos pianos i orquestra de cambra ([[1948]]).<br />''· Studiper <Il Processo di Kafka>'' per a orquestra ([[1949]]).<br />''· Composizione in tre tempi'' ([[1951]]);<br />''· Dimensioni'', per a [[flauta]] i orquestra ([[1954]]);* ''Quartet'' per a corda ([[1955]]). 

· ''Serenata per un satellite,'' (1969)<br />''· Sintaxis'', música electrònica ([[1958]]).<br />· ''Continuo'', música electrònica (1958).<br />· ''Dimensioni'' per a flauta i cinta, amb audició estereofònica (1958).<br />''· Continuo'', música electrònica sobre 23 objectes sonors de qualitats anàlogues, en moviment (1958), etc.(²) 

=== La seva música ===
Personatge inquiet i propens a aventurar-se en nous terrenys, Maderna indagaria constantment en noves tècniques compositives, adaptant el seu estil a cada circumstància i consolidant la seva trajectòria en un camí de recerca permanent: els seus inicis són clarament neoclàssics, però no tarda en acostar-se gustosament a l'expressionisme atonal de la Segona Escola de Viena i a la tècnica dodecafònica, sense oblidar-se de la tècnica de Béla Bártok. 

Maderna és entre els precursors del serialisme, juntament amb els col·legues Stockhausen, Boulez i Nono, així com un dels primers a indagar amb les possibilitars de la música aleatòria (la seva ''Serenata per un satellite'' de 1969 va ser internacionalment considerada un del moments de major lirisme obtingut per mitjà de tècniques musicals aleatòries). 

Allo stesso tempo, fu precursore dell'impiego dei mezzi musicali elettronici (il suo brano Musica su due dimensioni fu il primo in assoluto a prevedere l'interazione tra un musicista dal vivo ed un nastro registrato).

Durant els anys cinquanta tingué, inclús, contactes ocasionals amb la ''música popular'': escriuria comentaris musicals per a algunes pel·lícules i documentals, i prodüí fins i tot alguns arranjaments jazzístics per a big band. 

En general, el capteniment compositiu de Maderna fou essencialment líric, i la seva atenció dirigida especialment a la melodia, el que es complementa i es fa particularment visible en la seva passió personal per instruments específicament melòdics, com ara l'oboè o la flauta, 

Els seus darrers treballs denoten una forta tendència cap al sincretisme, enfocat cap a la resolució d'algunes de les problemàtiques compositives dels anys precedents; el camí inaugurat hagués pogut portar a desenvolupaments importants i inesperats, que quedaren truncats per la seu prematur decés a causa d'un càncer de pulmó l'any 1973.

== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* Suplement anys, 1973-1974, p. 226-227, de l'''[[Enciclopèdia Espasa]]'' (ISBN 84-239-6951-7)
* Suplement anys, 1961-1962, p. 255 de l'''Enciclopèdia Espasa'' (ISBN 84-239-4595-2)

== Referències ==
{{Referències}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Maderna, Bruno}}
[[Categoria:Compositors italians del segle XX]]
[[Categoria:Directors d'orquestra italians]]
[[Categoria:Músics d'electrònica]]
[[Categoria:Alumnes del Conservatori de Milà]]