Difference between revisions 17077194 and 17260266 on cawiki

{{Compositor clàssic
|nom = Bruno Maderna
|imatge = 
|imatgemida = 
|titol = 
|nomreal = 
|estil = Serialista
|datanaixement = {{Data naixement|1920|4|28}}
(contracted; show full)

· ''Serenata per un satellite,'' (1969)<br />''· Sintaxis'', música electrònica ([[1958]]).<br />· ''Continuo'', música electrònica (1958).<br />· ''Dimensioni'' per a flauta i cinta, amb audició estereofònica (1958).<br />''· Continuo'', música electrònica sobre 23 objectes sonors de qualitats anàlogues, en moviment (1958), etc.(²) 

==
= La seva música ===
Personatge inquiet i propens a aventurar-se en nous terrenys, Maderna indagaria constantment en noves tècniques compositives, adaptant el seu estil a cada circumstància i consolidant la seva trajectòria en un camí de recerca permanent: els seus inicis són clarament neoclàssics, però no tarda en acostar-se gustosament a l'expressionisme atonal de la Segona Escola de Viena i a la tècnica dodecafònica, sense oblidar-se de la tècnica de Béla Bártok. 

Maderna és entre els precursors del serialisme, juntament amb els col·legues Stockhausen, Boulez i Nono, així com un dels primers a indagar amb les possibilitarts de la música aleatòria (la seva ''Serenata per un satelèl·lite'' de 1969 va ser internacionalment considerada un del moments de major lirisme obtingut per mitjà de tècniques musicals aleatòries). 

Allo stesso tempo, fuhora, va ser precursore del  l'impiegoús dei mezziitjans musicalis eletctroònicis (il suo brano la seva composició ''Musica su due dimensioni fu il primo in assoluto '' va ser la primera que va prevedeure l'a interazione cció entrae un muúsicista dal vivo ed un nastro  en viu i una cinta enregistratoda).

Durant els anys cinquanta tingué, inclús, contactes ocasionals amb la ''música popular'': escriuria comentaris musicals per a algunes pel·lícules i documentals, i prodüuí fins i tot alguns arranjaments jazzístics per a big band. 

En general, el capteniment compositiu de Maderna fou essencialment líric, i la seva atenció dirigida especialment a la melodia, el que es complementa i es fa particularment visible en la seva passió personal per instruments específicament melòdics, com ara l'oboè o la flauta, 

Els seus darrers treballs denoten una forta tendència cap al sincretisme, enfocat cap a la resolució d'algunes de les problemàtiques compositives dels anys precedents; el camí inaugurat hagués pogut portar a desenvolupaments importants i inesperats, que quedaren truncats per lal seu prematur decés a causa d'un càncer de pulmó l'any 1973.

== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* Suplement anys, 1973-1974, p. 226-227, de l'''[[Enciclopèdia Espasa]]'' (ISBN 84-239-6951-7)
* Suplement anys, 1961-1962, p. 255 de l'''Enciclopèdia Espasa'' (ISBN 84-239-4595-2)

== Referències ==
{{Referències}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Maderna, Bruno}}
[[Categoria:Compositors italians del segle XX]]
[[Categoria:Directors d'orquestra italians]]
[[Categoria:Músics d'electrònica]]
[[Categoria:Alumnes del Conservatori de Milà]]