Difference between revisions 21705080 and 21705353 on cawiki

{{Infotaula persona
|nom              = Clement Attlee
|prefix_honorific = el Molt Honorable
|sufix_honorific  =[[Orde de la Lligacama|KG]] [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]] [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] [[Consell Privat del Regne Unit|PC]] [[Royal Society|FRS]] 
|imatge           = Clement Attlee.jpg
|carrec           = [[Primer ministre del Regne Unit]]
|inici            = [[27 de juliol]] de [[1945]]
|final            = [[26 d'octubre]] de [[1951]]
(contracted; show full)

== Primer Ministre ==
[[Fitxer:Attlee with GeorgeVI HU 59486.jpg|miniatura|esquerra|Attlee amb Jordi VI, reunits després del triomf laborista a les eleccions de 1945]]
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, el dirigent laborista [[Herbert Morrisson]] va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions. 
⏎
⏎
Els laboristes van fer una campanya amb el tema "Enfrontem el futur", posicionant-se com el partit més ben situat per reconstruir Gran Bretanya després de la guerra amb un to de campanya positiva, mentre que la campanya del Partit Conservador es va centrar gairebé completament al voltant de Churchill. Malgrat que les enquestes d'opinió indicaven una forta remuntada laborista, les enquestes d'opinió encara eren considerades una novetat que no havia demostrat la seva vàlua, i la majoria de comentaristes esperaven que el prestigi i la condició d'heroi de guerra d'en Churchill asseguressin una còmoda victòria conservadora. Abans del dia de la votació, The Manchester Guardian va comentar que "les possibilitats que els laboristes arrasin i obtinguin una majoria clara ... són força remotes".{{sfn|''The Manchester Guardian'' 4 de juliol de 1945}}⏎
⏎
Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de 1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista amb un 47,7% dels vots versus el 36% dels conservadors,<ref>R. C. Whiting, "Attlee, Clement Richard, first Earl Attlee (1883–1967)", ''Oxford Dictionary of National Biography'', 2004.</ref> Attlee substituí en Churchill al capdavant del [[Govern]], en uns moments què, tot i la victòria dels Al(contracted; show full)t per pagar el cost de la guerra. La transició a una economia de pau i el manteniment de compromisos militars estratègics a l'exterior van provocar problemes continus en l'equilibri del comerç. Això va resultar en el manteniment del racionament dels aliments i altres béns essencials per forçar una reducció del consum en un esforç per limitar les importacions, augmentar les exportacions i estabilitzar la [[lliura esterlina]] per tal que la Gran Bretanya pogués sortir del seu greu estat financer.


[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]⏎
L'abrupte final del [[Llei de Prèstec i Arrendament|programa de Prèstec i Arrendament]] nord-americà l'agost de 1945 va causar gairebé una crisi. Alguns alleujaments van ser proporcionats pel préstec angloamericà, negociat el desembre de 1945. Les condicions associades al préstec incloïen fer la lliura totalment convertible al dòlar dels Estats Units. Quan això es va introduir el juliol de 1947, va provocar una crisi monetària i la suspensió de la convertibilitat després de cinc setmanes. El Regne(contracted; show full)ó en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>

=== Política exterior ===
====L'Europa de Postguerra i la Guerra Freda====

[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]⏎
En afers exteriors, el govern Attlee estava preocupat per quatre qüestions principals; l'Europa de postguerra, l'inici de la Guerra Freda, l'establiment de les [[Nacions Unides]] i la descolonització. Els dos primers estaven estretament relacionats, i Attlee va ser assistit pel secretari d’Exteriors, Ernest Bevin. Attlee també va assistir a les darreres etapes de la [[Conferència de Potsdam]], on va negociar amb el president estatunidenc [[Harry S. Truman]] i el líder soviètic [[Iòsif Stalin](contracted; show full)|abans=[[Winston Churchill]]
|després=[[Winston Churchill]]
|anys=[[1945]] - [[1951]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Vice-Primer Ministre del Regne Unit]]
|abans= Càrrec de nova creació
|després= [[Herbert Morrison]]
|anys= [[1942]] - [[1945]]}}

{{Filera de successions|títol= [[Cap de l'Oposició|Cap de l'Oposició (Regne Unit)]]
|abans= [[George Lansbury]]
|després= [[Hastings Lees-Smith]]
|anys= [[1935]] - [[1940]]}}
{{Finalitza taula}}

{{Guerra de Corea}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Attlee, Clement}}
[[Categoria:Polítics londinencs]]
[[Categoria:Primers ministres del Regne Unit]]
[[Categoria:Membres del Consell Privat del Regne Unit]]
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Professors de la London School of Economics]]
[[Categoria:Cavallers de la Lligacama]]
[[Categoria:Membres de la Royal Society]]
[[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]
[[Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit]]
[[Categoria:Comtes britànics]]
[[Categoria:Membres del Partit Laborista britànic]]