Difference between revisions 21705353 and 21732305 on cawiki

{{Infotaula persona
|nom              = Clement Attlee
|prefix_honorific = el Molt Honorable
|sufix_honorific  =[[Orde de la Lligacama|KG]] [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]] [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] [[Consell Privat del Regne Unit|PC]] [[Royal Society|FRS]] 
|imatge           = Clement Attlee.jpg
|carrec           = [[Primer ministre del Regne Unit]]
|inici            = [[27 de juliol]] de [[1945]]
|final            = [[26 d'octubre]] de [[1951]]
(contracted; show full)
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, el dirigent laborista [[Herbert Morrisson]] va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions. 

Els laboristes van fer una campanya amb el tema "Enfrontem el futur", posicionant-se com el partit més ben situat per reconstruir Gran Bretanya després de la guerra amb un to de campanya positi
vau, mentre que la campanya del Partit Conservador es va centrar gairebé completament al voltant de Churchill. Malgrat que les enquestes d'opinió indicaven una forta remuntada laborista, les enquestes d'opinió encara eren considerades una novetat que no haviaen demostrat la seva vàlualidesa, i la majoria de comentaristes esperaven que el prestigi i la condició d'heroi de guerra d'en Churchill asseguressin una còmoda victòria conservadora. Abans del dia de la votació, [[The Manchester Guardian]] va comentar que "les possibilitats que els laboristes arrasin i obtinguin una majoria clara [...] són força remotes".{{sfn|''The Manchester Guardian'' 4 de juliol de 1945}}

Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de 1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista amb un 47,7% dels vots versus el 36% dels conservadors,<ref>R. C. Whiting, "Attlee, Clement Richard, first Earl Attlee (1883–1967)", ''Oxford Dictionary of National Biography'', 2004.</ref> Attlee substituí en Churchill al capdavant del [[Govern]], en uns moments què, tot i la victòria dels Aliats a Europa, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.

Com a primer ministre, Attlee va nomenar [[Hugh Dalton]] Ministre d'Hisenda, [[Ernest Bevin]] Secretari d'Afers Exteriors, i Herbert Morrison Viceprimer Ministre, amb responsabilitat sobre el procés de nacionalitzacions. Així mateix, [[Stafford Cripps]] va ser nomenat President de la Junta de Comerç, [[Aneurin Bevan]] Ministre de Salut, i [[Ellen Wilkinson]], l'única dona del gabinet d'Attlee, va ser nomenada Ministra d'Educació. El govern d'Attlee es va mostrar com un govern radical i reformador. De 1945 a 1948, es van aprovar més de 200 Actes del Parlament.

[[Fitxer:Potsdam big threeClement Attlee, Harry S. Truman, Joseph Stalin and their principal advisors - Potsdam Conference 1945.jpg|miniatura|Attle amb el president estatunidenc Harry Truman i el líder soviètic Iòsif Stalin a la Conferència de Potsdam, 1945]]
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va definir el marc geoestratègic en el qual es desenvoluparia la [[Guerra Freda]]. 

=== Afers domèstics ===

==== Economia ====
(contracted; show full)

Malgrat aquests problemes, un dels èxits més importants del govern d'Attlee va ser el manteniment de l'ocupació laboral. El govern va mantenir la major part dels controls de guerra en l'economia, incloent-hi el control sobre l'assignació de materials i mà d'obra, i rarament es van superar els 500.000 aturats, o el 3% del total de la mà d'obra.

==== Estat del benestar ====
El govern laborista portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata
, especialment l i basant-se en els informes que el liberal [[William Henry Beveridge]] havia emès entre l'any 1942 i 1944 per encàrrec d'Ernest Bevin (aleshores Ministre de Treball del govern de coalició), que recomanaven la creació d'un sistema públic de seguretat social mantingut mitjançant els imposts. 

L'extensió de la seguretat social a tota la població [[britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1948, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]], fou un ddels projectes més importants duts a terme pel govern laborista. Bevan, destacat membre de la facció esquerrana del partit va lluitar durament contra la desaprovació general de les organitzacions de metges, inclosa la British Medical Association. Reflectint la demanda acumulada que havia existit durant molt de temps pels serveis mèdics, el NHS va tractar uns 8 milions de pacients el primer any de la seva existència.

==== Nacionalitzacions ====
(contracted; show full)[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Professors de la London School of Economics]]
[[Categoria:Cavallers de la Lligacama]]
[[Categoria:Membres de la Royal Society]]
[[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]
[[Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit]]
[[Categoria:Comtes britànics]]
[[Categoria:Membres del Partit Laborista britànic]]