Difference between revisions 21743532 and 21754531 on cawiki

< previous diff
next diff >
Clement Attlee
{{Infotaula persona
|nom              = Clement Attlee
|prefix_honorific = el Molt Honorable
|sufix_honorific  =[[Orde de la Lligacama|KG]] [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]] [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] [[Consell Privat del Regne Unit|PC]] [[Royal Society|FRS]] 
|imatge           = Clement Attlee.jpg
|carrec           = [[Primer ministre del Regne Unit]]
|inici            = [[27 de juliol]] de [[1945]]
|final            = [[26 d'octubre]] de [[1951]]
(contracted; show full)

Attlee es va implicar profundament en la concessió de la independència a l’Índia i el Pakistan el 1947.Entre 1928 i 1934 havia estat membre de la [[Comissió Estatutària de Índia]], anomenada Comissió Simon. Es va convertir en l'expert en els afers indis del Partit Laborista i el 1934 va defensar la concessió a l'Índia del mateix estatus de domini independent que pocs anys abans se li havia atorgat al Canadà i Austràlia.<ref>{{
cite bookref-llibre|author=John Bew|titleítol=Clement Attlee: The Man Who Made Modern Britain|url=https://books.google.com/books?id=g1jODQAAQBAJ&pg=PA187|yearany=2017|publishereditorial=Oxford UP|isbn=978-0-19-020340-5|pagàgines=186–187}}</ref> 
240/5000 Va enfrontar-se a una forta resistència dels conservadors de línia dura imperialista, dirigits per Churchill, que es van oposar tant a la independència com als esforços dirigits pel primer ministre [[Stanley Baldwin]] per establir un sistema d'autogovern limitat.<ref>{{cite bookref-llibre|author=Robert Pearce|titleítol=Attlee's Labour Governments 1945–51|url=https://books.google.com/books?id=U9mHAgAAQBAJ&pg=PT94|yearany=2006|publishereditorial=Routledge|pagàgines=94–95}}</ref>

Un dels afers més urgents de la politica exterior britànica era el futur del [[Mandat de Palestina]]. S'estava tornant en un assumpte massa problemàtic i car pel govern d'Attlee. Les polítiques britàniques van ser percebudes pel moviment sionista i l’Administració Truman com a pro-àrabs i anti-jueves. Davant d'una revolta armada de grups militants jueus i de la violència creixent de la població àrab local, Gran Bretanya es veia incapaç de controlar els esdeveniments. L(contracted; show full)[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Professors de la London School of Economics]]
[[Categoria:Cavallers de la Lligacama]]
[[Categoria:Membres de la Royal Society]]
[[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]
[[Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit]]
[[Categoria:Comtes britànics]]
[[Categoria:Membres del Partit Laborista britànic]]