Difference between revisions 23798309 and 23818790 on cawiki

{{polisèmia|El comte Arnau}}
{{Infotaula personatge
|imatge=Arnau-JoanAbadesses.JPG
|peu=Escultura del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, rere l'[[església de Sant Pol]]
}}
{{falten referències|data=octubre de 2019}}
(contracted; show full) qual rodejà tota una porció de terra que li va permetre d'aixecar un castell amb una gran era al davant i encara construir més enllà una capelleta dedicada a Sant Joan de Mata, que, segons sembla, era parent seu. El castell prengué el nom de Mataplana, puix que aquest era el llinatge del comte l'Arnau. També se l'anomenà simplement Parnau o Parnal. D'aquesta manera esdevingué baró de Mataplana i els seus dominis s'estengueren per una bona part del Ripollès, prop de Montgrony.

===
  El comte malvat===
La besàvia del comte l'Arnau, Blanca d'Hug, senyora del castell de les Dames, o de Blancafort, era molt bona i liberal fins al punt que va eximir els seus vassalls de tots els tributs i drets abusius de què aleshores gaudien les senyores feudals i els donà àmplies franquícies en tot sentit. El comte l'Arnau, mancat de tot haver i sense cap altre patrimoni que la pell de bou, escollí per a assentar-hi la seva residència les terres de la seva àvia, amb l'intent de reclamar dels seus súbdit(contracted; show full)ls treballadors va dir: «Aviat acabarem la feina, si Déu vol». El Comte, furiós, el reprengué, irat de tal manera semblant a com havia contestat al mestre d'obres que aixecava la torre, i a l'instant les aigües es van deturar justament al punt on es trobaven. Les fonts del Llobregat van recular fins a [[Castellar de n'Hug]], on encara ragen. A Serra-seca hom pot veure un gros solc fet a cops d'escoda damunt la roca viva, que recorda el conducte per on havia de passar l'aigua.

====
  El Santuari de Montgrony====
[[Fitxer:Santuari de Montgrony.jpg|miniatura|Santuari de Montgrony.]]
El Comte, per altra banda, també era amic de la Mare de Déu i dels sants. Una vaca de la seva vacada va trobar la imatge de la Mare de Déu del Montgrony. Així que ho va saber, va manar al vaquer que la portés al castell, on li faria aixecar una capella com una catedral. Sense saber com, però, la imatge fugí del castell i se'n tornà a la lleixa on encara avui es pot veure. El Comte manà al servei del caste(contracted; show full)e, rosegats per la set de venjança, sentien avidesa de fer-li pagar a bon preu llur deshonra; però cap no s'atrevia a encarar-s'hi, ja que tots el temien tant com l'odiaven. Havia entrat per totes les llars dels seus dominis, i dels de força més enllà encara, i no havia desdenyat d'ésser hoste de la cabanya del carboner o del llenyataire, de la mateixa manera que havia visitat la casa del pagès que menava terres. L'agror de caràcter el conduí a un grau exagerat de gasiveria.

=====
  El comte, assassí d'infants=====
El senyor del castell de Milany va tenir un infant i li fou padrí el comte l'Arnau. El baró de Mataplana li féu present d'un vestit per al bateig. Fou el cas que, al cap de pocs dies de batejat, l'infant es morí. I el Comte reclamà al senyor de Milany el vestit del seu fillol, car, com que havia mort, ja no l'havia de menester. El Comte aleshores encisà el vestit amb un malefici que produïa la mort de tots els infants als quals el posaven.

El Comte sentia molt de goig que dins dels seus dominis nasquessin força noies. Sentia, en canvi, desgrat que nasquessin nois, que el dia de demà es podien convertir en els seus enemics. Un dia féu saber als seus vassalls que volia ésser padrí dels nois que nasquessin dins la baronia. A tots els feia present del ric vestit encisat, i al cap de pocs dies morien. El Comte reclamava el vestit i el donava al fillol següent, que moria com els altres. Així durant uns quants anys aconseguí que no sobrevisqués cap noi dins del territori de la baronia, fins que s'adonà que privant-se d'enemics per mitjà d'aquest sistema també es privava de braços que li conreessin les terres. I ho va deixar estar.

=====  El comte i els animals=====
El Comte pagava tots els tributs que havia de satisfer al rei o a altres cavallers sempre amb bestiar: cavalls, vedells, moltons, porcells, etc. Abans de lliurar-los en pagament els feia menjar un gra encisat, que feia que les bèsties, de manera que es trobaven soltes, emprenguessin el camí de llur corral o quadra i que fessin cap altra vegada a la baronia. Per lluny que fossin i per dificultats que hi hagués pel camí, més tard o més d'hora, segons els dies que durava el via(contracted; show full)lla el requerí per casar-se, ell li digué que ja ho era i que tenia una llarga fillada. La dama, indignada, li tirà en cara la seva vilesa i el tractà de baix i d'innoble. Les seves paraules feriren l'amor propi del Comte, que, foll de ràbia, l'estimbà daltabaix d'un dels cingles del Montgrony, que la llegenda qualifica encara de «''Salt de la Dama''». En dies de calma, a migdia, hom encara sent el clam planyívol de la dama, que puja del fons de l'abisme.

=====
  Encanteris i bruixeria del Comte=====
El comte l'Arnau era amic de totes les [[Dona d'aigua|encantades]] de la contrada, que l'ajudaven i el protegien en tot i per tot amb llur poder sobrenatural. L'encantada de les [[coves de Ribes]] li va donar una espasa meravellosa que tenia el do de ferir sempre que era treta de la beina. Si el Comte la desembeinava, feria algú o altre sense ni tocar-lo ni tan sols veure'l.
La gent en parlava amb temença tot dient:

(contracted; show full)
::''A l'infern me l'han donada.
::Per les males llambregades,
::per les males cavalcades,
::per soldades mal pagades.
::Valga'm Déu val!''

====
  El forat de Sant Hou (o Sant Ou)====
Hom creu que el pou de [[Sant Ou]] comunica amb les Coves de Ribes i que també dóna a la claustra del convent de Sant Joan, per on passava el brau cavaller. Hi ha un conducte que mena cap a l'infern, i per ell el Comte comunicava amb el diable. Dins de la cambra on li guardaven els gats, els Comte feia les seves maquinacions sinistres i diabòliques. El forat de Sant Ou (forma popular del nom [[Eudald de Ripoll|Eudald]]) té 83 metres de fondària amb una sala final de(contracted; show full)a temptació del jove monjo fou gran i irresistible, fins que, no podent-se aguantar més, despenjà la daga que tenia a la seva cel·la, sortí a la galeria i es dirigí cap a la cambra del seu contrari. Quan es disposava a obrir la porta i entrar-hi sentí tres cops secs que li van petar prop de l'orella i el feren estremir. Era la maça de sant Benet, que li anunciava que tenia la mort a la vora. El jove dubtà i per fi se'n tornà a la seva cel·la, on de seguida es va sentir malalt i morí molt aviat.


===  El castell d'Amand i les monges de Sant Amanç===
El castell d'Amand es trobava al cim de la muntanya Foixera, més coneguda per muntanya de Sant Aimants, entre els termes de Bruguera i Saltor, al Ripollès, alçat en un planell anomenat encara avui el Pla d'Amand. Aquest castell era el palau senyorial del rei dels bagaudes, habitants d'aquesta contrada, anomenat Armand. Quan la invasió dels [[gots]], el rei got Euric el va calar a foc i a sang i va matar per les seves pròpies mans el rei Ar(contracted; show full)
== Enllaços externs ==
{{Viquitexts|Cançó del Comte Arnau}}
* [https://www.llegendesdecatalunya.cat/category/mitologia/el-comte-arnau/ Llegendàrium: El comte Arnau]

{{ORDENA:Comte L'Arnau}}
[[Categoria:Personatges de la mitologia catalana|Arnau]]
[[Categoria:Llegendes catalanes]]