Difference between revisions 23818790 and 23914344 on cawiki

{{polisèmia|El comte Arnau}}
{{Infotaula personatge
|imatge=Arnau-JoanAbadesses.JPG
|peu=Escultura del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, rere l'[[església de Sant Pol]]
}}
{{falten referències|data=octubre de 2019}}
El '''Comte Arnau''' fou un pobre noble de la [[mitologia catalana]]. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una [[abadessa]] o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre a què li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.  

Una versió més elaborada del mite diu que el comte, potser Arnau de Mataplana, fou obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, qui li doblava l'edat i era mancada d'atractiu, motiu pel qual la deixà, atret per Riquilda o Adelaisa, que a la vegada fou obligada a professar al monestir de [[Sant Joan de les Abadesses]], on morí. El Comte Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del monestir i, cavalcant foll amb el seu cos en braços, l'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc corrent pels aires.

Aquest personatge llegendari i mític català, més conegut com "el Comte [[Arnau (nom)|Arnau]]", és probablement el més conegut de tots els esperits, ànimes en pena i fantasmes del [[Principat de Catalunya]]. En principi, també és un personatge literari que té el seu origen en una [[cançó]] tradicional catalana, possiblement apareguda a [[Ripoll]] a finals del {{segle|XVI|s}} en la qual es narra el diàleg entre l'ànima del comte Arnau, que purga l'incompliment dels seus deures militars i la seva vídua. Des de Ripoll, el mite arribà arreu de la Corona d'Aragó.  

Va ser [[Marià Aguiló i Fuster|Marià Aguiló]] qui reuní el material sobre el mite el [[1843]] i [[Manuel Milà i Fontanals]] qui el publicà el [[1835]]. Sembla que partia del convenciment que el Comte Arnau era un personatge històric. [[Romeu Figueres]] ha recalcat: «''Arnau és el mite més fort, més robust i més popular de Catalunya; és el mite per antonomàsia de la literatura catalana''.»
(contracted; show full)i no ha arribat pas al poble. Aquesta dama era filla del comte de Barcelona [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer I]] i de la seva esposa [[Riquilda de Tolosa|Riquilda]] i germana de [[Borrell II]] i de [[Miró I de Barcelona|Miró I]]. Fou casada amb el comte d'Urgell [[Sigifred]]. Restà vídua i va prendre hàbits el [[15 d'agost]] del [[950]], per pròpia vocació de monja. Fou abadessa durant quatre anys i va renunciar a l'abadiat perquè la seva humilitat la decantava més a creure que no pas a manar.
  

Després de la desfeta de Barcelona pels moros i de la destrucció del cenobi [[benedictí]] de [[Sant Pere de les Puel·les]], del qual la tradició ens conta una llegenda molt bella (la de la monja [[Matrull de Barcelona|Matrull]]), el comte Borrell, germà d'Adelaisa, li va manar que prengués l'abadiat del convent de Barcelona en substitució de l'abadessa Matruit, que els moros havien fet presonera i conduït a Mallorca. Això fou l'any [[986]]. Adelaisa va viure, per tant, quatre segles ab(contracted; show full)

En l'esmentada llegenda del comte l'Arnau destaquen tres aspectes:
* El de l'heroi de la reconquesta, que també reuneix Hernequin, que li dóna rang de personatge de gesta i que el fa entrar dins una jerarquia d'herois comuna a tots els llegendaris.
* Un altre aspecte és el del senyor feudal despòtic amb els seus vassalls i de costums llicenciosos i llibertins, aspectes que el situen en un altre cicle universal de rondalles.
  
* Un tercer és el de sacríleg sense escrúpols ni remordiments, enemic del cel i amic del diable, condemnat a vagar eternament en càstig de les seves profanacions.

===Llegendes de cacera infernal===
(contracted; show full)oba des de [[la Pobla de Lillet]] fins a Sant Quirze i des de [[Camprodon]] a la mateixa ciutat de [[Vic]]. La cançó té un domini molt més ampli. Contava el mestre [[Felip Pedrell]], que era tortosí, que la seva mare l'emprava com a [[cançó de bressol]]. Una doneta de Prades, que fa uns quants anys que la cantava, l'anomenava "La Jaia Arnava", amb referència a la muller del Comte, i ensenyava la casa on vivien els protagonistes, que es trobava tres o quatre carrers més enllà de la seva.
  

També se'n troben variants a [[Mallorca]]. La dansa de [[Campdevànol]] pertany al grup de danses en el curs de les quals hom ruixa les balladores amb aigua aromàtica, rega el sòl o espargeix aigua o qualsevol altre líquid per un o altre sistema. Aquestes danses, considerades etnogràficament, sembla que són restes de cerimònies primitives de tipus màgic i caràcter agrícola encaminades a provocar la pluja, la qual hom tractava d'imitar ruixant inicialment el sòl i més tard les dansaires, gest que (contracted; show full)r aquell cingle tan espadat i van idear un enginy. Amuntegaren el brancatge de molts arbres i en feren com una mena d'escala. Així pogueren assolir la cova. El Comte, però, des de la boca, armat de la seva espasa, els anava ventant espasades tal com se li anaven presentant. En va matar tants que, encara fins no fa pas gaire temps, hom trobava per aquells verals ossos dels molts sarraïns caiguts. Finalment van comprendre que si persistien en llur afany no en quedaria ni un, i decidiren deixar-lo estar.
  

Mentre els sarraïns tractaven d'abatre el Comte, els seus pagesos havien reaccionat del contratemps sofert. A tocs de corn feren córrer la nova del que havia passat. Tots novament van aplegar-se, plens de coratge i armats fins a les dents, i desferen els guardians del castell on residia el rei moro i el van matar. Aquesta batalla va produir-se al paratge anomenat els Closos i que, segons veu popular, en altre temps se n'havia dit els Enclosos, fent referència a l'exèrcit moro que, de retorn(contracted; show full)

====Abusos del Comte Arnau====
El comte l'Arnau posseïa una atracció estranya i excepcional. Era de fesomia molt ferrenya, però tenia el do de la persuasió i una bellesa tota especial i diabòlica que el feia atraient a les dones, que se sentien captivades per la seva paraula i per la seva vista. Coneixien prou bé els seus costums llicenciosos i perversos i també sabien el preu que els havia de costar la seva amistat, però una estranya simpatia les decantava cap a ell i sentien goig de parlar-hi.
  

Els homes, però, li tenien un odi implacable i eren a centenars els marits, els germans i els pares que, rosegats per la set de venjança, sentien avidesa de fer-li pagar a bon preu llur deshonra; però cap no s'atrevia a encarar-s'hi, ja que tots el temien tant com l'odiaven. Havia entrat per totes les llars dels seus dominis, i dels de força més enllà encara, i no havia desdenyat d'ésser hoste de la cabanya del carboner o del llenyataire, de la mateixa manera que havia visitat la casa (contracted; show full)

=====La Font del Comte i les mines inacabades=====
El comte l'Arnau va sentir-se malalt d'una malura que cap metge no li entenia. Féu acudir al castell els metges més bons i els saludadors i adobadors que gaudien de més fama. Per tal que el guarissin els acollia i els tractava a cor què vols, cor què desitges. En veure que no li endevinaven el mal, s'enfellonia i els feia penjar. Van arribar a penjar-ne unes quantes dotzenes dels merlets de les muralles del seu castell.
  

Per fi, acudí al consell d'un bruixot molt anomenat que li ponderà la virtut d'una aigua que rajava vora d'una masia que es trobava damunt del camí vell d'[[Olot]] a [[Perpinyà]], vora d'aquesta vila. El Comte visità la font, va beure'n aigua i a l'instant recobrà la salut. La font encara avui és coneguda per ''Font del Comte'', i el mateix nom va prendre el mas que s'aixeca allí a la vora.

(contracted; show full)res de mes un encorbat i vell monjo, voltat de gallines, anava repartint una moneda a cada u entre un nombrós grup de pidolaires: és l'òbol del comte Arnau, memorial almoina instituïda per la família d'aquest cavaller amb la intenció que aquesta caritat serveixi per redimir l'ànima del seu avantpassat. Així doncs, els monjos feien una caritat a la bona memòria del Comte. Els qui la rebien no podien donar-ne gràcies, cap mot d'agraïment, ni pronunciar per a res el nom de Déu en rebre-la.
  

Havien de mantenir el silenci més profund perquè sabien que si no es trencaria la llarguíssima cadena d'oracions que els monjos de Ripoll van confegint per la damnada ànima del Comte. Fatalment, però, de tant en tant, algun captaire estranger o desconeixedor d'aquest costum, pronuncia el fatídic agraïment. Així un any rere l'altre, una dècada darrere una altra, un segle darrere un altre segle… fins que s'acabi el món dels homes, o mentre quedi algú sobre la vella terra que recordi la l(contracted; show full)
* [[Isidre Corderas]]. ''La fi del comte Arnau'', sobre el poema de Maragall.
* [[Tomàs Gil Membrado]]. ''El comte Arnau'', poema simfònic per a cobla i cor.
* Tralla i Esbart Sant Martí. ''El fill de la terra: el comte Arnau'', cançons per a un espectacle popular (2003).
* [[Roger Mas]]. ''Lo comte Arnau'', dins del disc Irredempt.

=== Dansa ===
* Esbart Sant Martí de Barcelona. El fill de la terra: el comte Arnau.
  

L’agost del 2002 i per encàrrec de l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses es va presentar aquest espectacle tot representant la llegenda del Comte Arnau, un dels mites més populars arreu de Catalunya. En aquesta versió, el coreògraf David Martínez condemna el comte a ballar eternament amb música de Xavier Múrcia enregistrada pel grup “Tralla” i basat en el poema de Josep Mª de Sagarra.

Des de la seva estrena l'esbart va actuar a desenes de teatres de tot Catalunya portant el mite del comte arreu del nostre país.  

El 2013 l'esbart va tornar a representar l'espectacle al claustre del monestir de St. Joan de les Abadesses donant vida, 11 anys després, al mite.

== Llocs relacionats amb la llegenda ==
El [[Ripollès]] és la comarca que ha vist néixer la figura d'aquest personatge de llegenda que és Arnau de Mataplana, "Lo Comte L'Arnau".

Els llocs que presenten més interès per poder estudiar aquesta figura mítica són:
(contracted; show full)
== Enllaços externs ==
{{Viquitexts|Cançó del Comte Arnau}}
* [https://www.llegendesdecatalunya.cat/category/mitologia/el-comte-arnau/ Llegendàrium: El comte Arnau]

{{ORDENA:Comte L'Arnau}}
[[Categoria:Personatges de la mitologia catalana|Arnau]]
[[Categoria:Llegendes catalanes]]