Difference between revisions 27617007 and 27642759 on cawiki

{{polisèmia|El comte Arnau}}
{{Infotaula personatge
|imatge=Arnau-JoanAbadesses.JPG
|peu=Escultura del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, rere l'[[església de Sant Pol]]
}}
{{falten referències|data=octubre de 2019}}
(contracted; show full)

En l'esmentada llegenda del comte l'Arnau destaquen tres aspectes:
* El de l'heroi de la reconquesta, que també reuneix Hernequin, que li d
óona rang de personatge de gesta i que el fa entrar dins una jerarquia d'herois comuna a tots els llegendaris.
* Un altre aspecte és el del senyor feudal despòtic amb els seus vassalls i de costums llicenciosos i llibertins, aspectes que el situen en un altre cicle universal de rondalles.
* Un tercer és el de sacríleg sense escrúpols ni remordiments, enemic del cel i amic del diable, condemnat a vagar eternament en càstig de les seves profanacions.

=== Llegendes de cacera infernal ===
(contracted; show full)::''A l'infern me l'han donada.
::Per les males llambregades,
::per les males cavalcades,
::per soldades mal pagades.
::Valga'm Déu val!''

==== El forat de Sant Hou (o Sant Ou) ====
Hom creu que el pou de [[Sant Ou]] comunica amb les Coves de Ribes i que també d
óona a la claustra del convent de Sant Joan, per on passava el brau cavaller. Hi ha un conducte que mena cap a l'infern, i per ell el Comte comunicava amb el diable. Dins de la cambra on li guardaven els gats, els Comte feia les seves maquinacions sinistres i diabòliques. El forat de Sant Ou (forma popular del nom [[Eudald de Ripoll|Eudald]]) té 83 metres de fondària amb una sala final de 13 metres de longitud i 3,5 d'amplada mitjana, que fou explorada el 1901 per [[Norbert Font i Sagué]] (1874-1910(contracted; show full)

Hi ha qui creu que la carrera infernal fineix al Montgrony, on fa cap el Comte, empès per la cursa desenfrenada, i, sense saber què es fa, s'estimba cingles avall i aleshores para el vent. En arribar a l'abisme, el cavall d
óona una potada forta a la roca i deixa l'empremta de la seva pota, indret que encara avui la gent assenyala i qualifica de «Petjada del comte l'Arnau».
El Comte i la seva companya moren, per tant, estimbats i no esquarterats, segons relata l'anterior versió.

Hi ha qui diu que el comte l'Arnau volta contínuament, sense deturar-se ni de nit ni de dia, sinó que de dia ronda per altres indrets molt allunyats i desconeguts i que per això hom no el sent. Només té dues hores de repòs diàries, en premi de les moltes esglésies que feu aixecar i construir. Terra que conqueria, hi feia aixecar a l'instant una església, que sempre dedicava a sant Pere. Totes les del Ripollès i de les contrades veïnes on el Comte tenia influència i que estan posades sota l'advocació del sant apòstol foren aixecades per ell.

Hom creu que el comte l'Arnau també volta per sota terra. Allí volta i més volta, també sense poder parar mai. Per testimoniar que encara corre, cada nit dóona un cop ben fort a la roca del massís del Montgrony, cop que molta gent ha sentit ben bé. Hi ha qui diu que és un cop de pota del seu cavall, i qualifica el soroll de «Potada del comte l'Arnau».

Transitar cap al tard pels paratges per on sol voltar el Comte és molt perillós, puix que hom hi pot topar, i els qui tenen aquesta desventura resten encisats com ell i participen de la seva damnació, i portats per un impuls que els dóona el dimoni, el segueixen sense voler i s'afegeixen a la llarga corrua de pobres damnats que han caigut en la desventura d'haver-lo vist i que, com ell, han de voltar i més voltar mentre el món serà món. Hi ha qui diu que la gran fressa que se sent quan passa no és pas el clapit dels gossos, com diuen molts, sinó el bategar dels molts milers i milers de pobres desventurats que, damnats com ell, li fan de seguici. No se sap de ningú de la gent d'ara que l'hagi vist, però es diu de divers(contracted; show full)

Impossibilitat Hug de Mataplana de seguir la vida de cavaller, decidí fer-se frare de Sant Benet i es tancà al convent de Sant Cugat del Vallès. Fent vida conventual va saber que, segons una tradició benedictina estesa per tot el món catòlic, sant Benet té una maça amb la qual avisa tots els seus fills algun temps abans de morir perquè puguin disposar-se a ben morir, i els avisa mitjançant tres forts trucs que d
óona prop d'ells, que són l'anunci de la mort.

Quan feia temps que era al convent, un dia sentí una veu que li semblà conèixer, la qual no era la de cap monjo ni llec. Sortí a la galeria del claustre veié baix al pati l'abat parlant amb el cavaller que l'havia retut. Les sangs de l'irat jove van bullir i no se li acudí altre pensament que venjar-se de l'ofensa. La casualitat volgué que per a dormir donessin al jove guerrer una cel·la propera a la del monjo Hug, a la mateixa ala (contracted; show full)== Enllaços externs ==
{{Viquitexts|Cançó del Comte Arnau}}
* [https://www.llegendesdecatalunya.cat/category/mitologia/el-comte-arnau/ Llegendàrium: El comte Arnau]
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Comte L'Arnau}}
[[Categoria:Personatges de la mitologia catalana|Arnau]]
[[Categoria:Llegendes catalanes]]