Difference between revisions 29178086 and 29180270 on cawiki

{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}}, conegut a [[França]] com a '''Georges Enesco''', fou un [[compositor]], [[violinista]], [[pedagog]], [[pianista]] i [[director d'orquestra]] [[Romania|romanès]]. Hom el considera el creador de l'escola romanesa i el seu compositor més universal,<ref name="GEC">{{GEC|24020}}</ref> la figura més important de la vida musical romanesa de la primera meitat del segle XX i un dels violinistes més grans de la seva gene(contracted; show full)quot; /> La va dedicar a [[Maria Rosetti-Cantacuzino]], coneguda pels seus amics com a Maruca, vídua de Mihail G. Cantacuzino i la dona que es va convertir, el 1937, en l'esposa de George Enescu.<ref name="Muzeul" /> La Princesa Maria (Maruca) Cantacuzino (en francès, Cantacuzène), que seria el seu únic gran amor i amb la qual es va casar de seguida, gaudia d'una important fortuna que amb prou feines va aprofitar i va acabar dilapidant.<ref name="Halbreich" />


Maruca Cantacuzino havia conegut a George Enescu, dos anys més jove que ella, el 1907 a l'Ateneu. El compositor de vint-i-sis anys es va enamorar de la bella princesa, a qui el seu marit enganyava constantment. Enescu esdevingué així una presència al [[Palau Cantacuzino]], on també feia concerts, així com en altres llocs on es trobava Maruca.<ref name="Stoica">{{ref-web |cognom=Stoica |nom=Mihaela |url=https://www.descopera.ro/video/17621864-palatul-cantacuzino-locul-unde-nababul-a-interzis-fumatul-iar-george-enescu-era-oaspetele-preferat-al-marucai-pe-regina-maria-o-primea-stand-jos |consulta=9 gener 2022 |títol=Palatul Cantacuzino, locul unde Nababul a interzis fumatul, iar George Enescu era oaspetele preferat al Marucăi. Pe Regina Maria o primea stând jos |editor=Descopera |llengua=romanès}}</ref>⏎
⏎
Durant deu anys va fer gires habituals en els Estats Units, on les orquestres americanes també li van oferir freqüents oportunitats de direcció. Va dirigir la [[Philadelphia Orchestra]] (1923). Una actuació d'Enescu a San Francisco el 1925 va inspirar el jove [[Yehudi Menuhin]], que va arribar a Europa i va estudiar amb ell a partir del 1927. El 1936 va ser un dels candidats considerats per substituir [[Toscanini]] com a director permanent de la [[Filharmònica de Nova York]], que va dirigir entre el 19(contracted; show full)[[Categoria:Compositors romanesos del segle XX]]
[[Categoria:Directors d'orquestra romanesos]]
[[Categoria:Violinistes romanesos]]
[[Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris]]
[[Categoria:Compositors d'òpera]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena]]
[[Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor]]
[[Categoria:Morts a París]]