Difference between revisions 29180270 and 29184074 on cawiki

{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}}, conegut a [[França]] com a '''Georges Enesco''', fou un [[compositor]], [[violinista]], [[pedagog]], [[pianista]] i [[director d'orquestra]] [[Romania|romanès]]. Hom el considera el creador de l'escola romanesa i el seu compositor més universal,<ref name="GEC">{{GEC|24020}}</ref> la figura més important de la vida musical romanesa de la primera meitat del segle XX i un dels violinistes més grans de la seva gene(contracted; show full) la que li arribava, represa igualment pels turcs que van ocupar grans zones de Romania (entre elles Moldàvia) durant quatre llargs segles; els turcs, amb les seves escales microintervàliques (represes en ''[[Oedipe]]'' i en la [[Sonata per a violí i piano núm. 3 (Enescu)|Tercera Sonata per a violí i piano]]) i els seus ritmes ''aksaks'' de temps desiguals, transformació de la mètrica grega, que tant van fascinar a Bartók.<ref name="Halbreich" />
[[Fi
letxer:George Esnecu - Primer violí.jpg|thumbminiatura|Primer violí de George Esnecu, amb el que va tocar a les reunions amb Eduard Caudella i els primers anys a Viena]]
Els progressos del petit Enescu van ser tan ràpids que els seus pares el van portar a [[Eduard Caudella]], professor de violí i director del conservatori de Iaşi, capital de Moldàvia; després d'escoltar-lo Caudella va recomanar que el nen aprengués solfeig i que després tornés.{{sfn|Malcolm|1990|p=29}} Els pares d'Enescu es van conformar i van començar a donar classes de piano al seu(contracted; show full)

L'orquestra filharmònica de Romania, que va dirigir al llarg d'uns anys Enescu i que té la seu a l'[[Ateneu Romanès]] (en romanès Ateneul Român), porta el nom de George Enescu en honor seu. Cada any al mes de setembre des de fa divuit anys s'organitza a [[Bucarest]] el Festival i Concurs Internacional "George Enescu", que compta amb la presència de les principals orquestres filharmòniques d'Europa i mundials.
[[Fi
letxer:Palau Cantacuzino - Entrada.jpg|thumbminiatura|Entrada del [[Palau Cantacuzino]], que avui és el Museu George Enescu]]
Durant els darrers mesos de la seva vida, quan la parella vivia en relativa pobresa en un pis de dues habitacions a París, va començar a vendre els seus manuscrits i, fins i tot, el seu violí [[Guarnerius]]. Menuhin i la seva dona Diana el van visitar i es van asseure amb ell a una habitació prou gran per al seu llit i un piano de cua. Descrivint l'escena, Diana va escriure més tard: «Yehudi li va parlar de música i, en un moment (contracted; show full)[[Categoria:Compositors romanesos del segle XX]]
[[Categoria:Directors d'orquestra romanesos]]
[[Categoria:Violinistes romanesos]]
[[Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris]]
[[Categoria:Compositors d'òpera]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena]]
[[Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor]]
[[Categoria:Morts a París]]